Les bicicletes no es mengen

Fa unes setmanes la bicicleta de la meva filla, nova de trinca, de colors molt vius, va desaparèixer del garatge. Encara era massa gran per a ella; li havíem dit que li posaríem unes rodetes addicionals per a que la pugui muntar quan sigui més gran; ens havia tocat a la rifa de Nadal de l’escola l’any passat i portava un llaç de paper de colors.

D’entrada vam pensar que se l’havien emportat uns nens trapelles i que després la tornarien, però tot i que la primera part de la suposició podia haver sigut correcta, la segona va resultar errònia.

No se’n va adonar de seguida. Uns dies més tard: “Mama, la meva bicicleta, on és?” Jo, que sóc molt directa: “Te’l han robada”. “Qui?” “La gent dolenta”. Uns plors: “Jo no volia que me la robessin!..” “Jo tampoc no volia que te la robessin.” “I qui ha estat?” “Els dolents”. Para de plorar i em mira amb una cara de pensar amb intensitat. Passen uns minuts.

“Així que la bruixa dolenta i el drac m’han robat la bicicleta?” “És possible.” En Jordi es gira des del seient del conductor i intenta protestar: “Què li dius, ara?” “Tu has vist qui l’ha robat?”, pregunto. “No”. “Doncs ben podien ser el drac i la bruixa dolenta”. Desisteix. La Laura segueix pensant: “La bruixa dolenta, el drac i tots els dolents?” “Possiblement:” “Se la volien menjar?” “No sé què en volien fer.” “Sí, se la volien menjar. Volien fer-ne una sopa de bicicleta.” “Se la volien empassar tota, tota i tota.” “Pot ser”.

Al cap d’una estona proclama: “La bruixa dolenta i el drac han agafat la meva bicicleta i n’han fet sopa. Se l’han menjat, i els farà mal.”. Es posa contenta com havent descobert la recepta de la justícia poètica, i ja no pregunta res més.

Quan arribi la primavera, li comprarem una altra bici, de les princeses i de color rosa. La bicicleta blava ja deu estar menjada i digerida. Siguem positius. Si t’han robat alguna cosa que era teva i et feia feliç, serà que la gent dolenta és a punt de descobrir que les bicicletes no es mengen.

(Publicat a la secció Diari Ober del Diari d'Andorra el 7 d'octubre del 2009)