Que hi hagi feina per a tots i totes

“Pensàvem que no teníem res”, escrivia una de les grans poetes de Rússia del segle passat Anna Akhmàtova, anys després de la revolució russa, “i en començar a perdre-ho tot, una cosa darrere de l’altra, ens vam posar a cantar la glòria de la generositat immensa de Déu i de les nostres riqueses passades”.

Nosaltres també pensàvem que no teníem res. Que érem víctimes del consumisme, productes de l’època de solidaritat escassa i globalització triomfant. Ara resulta que el consumisme era una cosa bona, el motor de l’economia.

Ja no farem més viatges exòtics. Pensant-ho fredament, com se’ns havia acudit, de joves i acabats de casar, allò d’agafar un crèdit al banc i passar la lluna de mel a les Maldives? Que no la podíem passar a l’Estartit? Estàvem bojos. Bojos i joves i feliços, i gràcies a Déu, us parlo d’un préstec retornat fa anys. És clar, tenim la hipoteca, però aquests són els diners per a un lloc per viure, no per pagar les vacances d’abans.

Érem uns inconscients. Ara ja ho sabem. Pensàvem que totes les coses bones eren per sempre, i ens comparàvem amb els que es podien permetre el xalet aquell i no pas amb els habitants de països menys afortunats del món, o amb els nostres avis, i fins i tot els pares, quan eren joves. Érem uns inconscients, i encara no hem deixat de ser-ho, no del tot. Costa reconèixer-ho, però és veritat.

Ara tots parlen d’estalviar, i jo diria el contrari –els que encara podeu gastar alguna cosa, gasteu aquí a Andorra! És el que fa moure l’economia, és el que ajuda els botiguers i els professors d’idiomes, la senyora que es dedica als treballs domèstics i el senyor que fa salers de fusta (no puc mencionar tots els que se’n beneficiarien, però crec que la idea queda clara).

Donem-nos feina, els uns als altres, i tirarem endavant. Ens esperen uns anys difícils, més difícils del que ens podem imaginar. Que hi hagi feina per a tots i totes i il·lusió per fer-la, salut per poder-la fer i família i amics per estimar sense condicions.

(Publicat a la secció Diari Obert del Diari d'Andorra el 22 de juliol del 2009)