Diners imaginaris

Llegeixo el Bricall de l’any 2001: “L’economia andorrana en el canvi de segle”. Arribo a la pàgina 272 i veig que “la introducció de maneres més sofisticades de gestió en les empreses més importants i en el sistema financer estan generant una nova classe d’empresaris més orientats cap al futur, més donats a assumir els riscs de la inversió i amb una mentalitat més d’empresa i de crear les oportunitats que de fer negocis a partir de les oportunitats donades”. Correcte: hem de crear les oportunitats caminant “cap una societat més diversificada i d’un valor afegit més gran en els seus productes”. Queda decidir a quins productes ens referim, i de quina diversificació estem parlant. “Diversificació industrial”, llegim a la pàgina 308. Industrial?..

Faig un exercici teòric: si tingués molts diners, on els invertiria, aquí a Andorra?.. Quin servei, quina oferta faria que la gent estigués més disposada a gastar els diners que guardar-los, malgrat la crisi?.. Ens falta diversió. Quina mena de diversió, per a adults o per a nens?.. Glamur. Falta glamur, desesperadament. Les coses exclusives: l’exclusiu sempre ven en temps difícils. Atenció personalitzada. Astorament, sorpresa, gràcia. Hem de bastir un món que per tota la seva decadència aparent, atregui. Un món on el visitant deixaria els últims cèntims només per haver-lo vist. “L’he vist – pensaria – i ara puc morir”. I que no es mori: que visqui molts anys i ens faci publicitat. Perquè el visitant es pugui sentir realitzat, que vulgui explicar-lo als néts, escriure’n memòries. Per a homes i dones, per a grans i petits. Una fàbrica de somnis poblada de teixidors de somnis, un teatre on tot el que som tindria vida i sentit.

No tinc diners. I tant me fa: tampoc aconsegueixo definir el projecte. La quantitat de teatres de marionetes i cafeteries temàtiques que m’he muntat i desmuntat a la tranquil•litat de la nostra habitació petita, al costat de la família adormida, al so dels galls que canten - a les alçades de Les Bons - a totes hores de la nit.

(Publicat a la secció Diari Obert del Diari d'Andorra el 28 d'octubre del 2009)