Els límits del meu món

Suposem que ens podem entendre. Tots els governs, totes les publicacions del planeta deixarien de tenir sentit si no fos així. Un pas més endavant seria suposar que ens podem entendre des de la desigualtat: sigui quin sigui el nostre origen, la nostra posició social i econòmica, els nostres estudis, tenim un llenguatge comú.

Integrants de diferents cultures, som capaços d’adaptar-nos a la manera de fer dels altres, fer-la nostra i integrar-nos-hi o rebutjar-la. Aquest és el primer i l’últim sentit de l’aprenentatge dels idiomes estrangers: quan aprens a parlar una llengua forana, somniar-hi, pensar a través d’ella, les paraules adquireixen nous matisos, aprens a posar-te al lloc de l’altre, ser l’altre sense deixar d’ésser tu mateix.

En els anys que he dedicat a la feina d’intèrpret –en el meu cas, força esporàdica, però sovint present a la meva activitat professional– he tingut múltiples ocasions de veure l’enorme dependència que es pot arribar a crear en aquesta figura d’intermediari que repeteix les paraules dels uns als altres, sovint mecànicament. Si es tradueix una discussió agitada, les dues parts involucrades discuteixen amb l’intèrpret. No ho fan conscientment: és clar que saben que el missatger no té la culpa. Però és difícil no donar almenys una petita importància a la persona que entén el que li dius i ho fa saber al teu interlocutor a la seva manera, la manera que no tens forma visible de controlar.

El fet de poder-te expressar en diversos idiomes estrangers ofereix l’única possibilitat de controlar les teves pròpies paraules de cara a les persones procedents d’altres cultures, entendre la seva manera de fer i forma d’expressar-se, els seus gestos i els seus costums, la seva forma de veure el món que pot coincidir o discrepar amb la nostra, enriquir-la, canviar-la. Els límits del meu llenguatge –tal com diu el filòsof– són els límits del meu món. El nostre coneixement de tot el que ens costa definir en paraules és necessàriament incomplet. Per l’obertura de la ment, les aptituts lingüístiques tenen una transcendència especial.

(Publicat a la secció Diari Obert del Diari d'Andorra el 14 d'octubre del 2009)