dimarts, 9 de març del 2010
Producció industrial a Andorra
Sempre m’ha costat analitzar les connexions entre Andorra i Catalunya. Un català a Andorra, per molta implicació que tingui a la seva vida social, econòmica o cultural, es considera tan estranger com un rus catalanoparlant, tan aliè a la tradició local com un anglès amb afecció al muntanyisme. La vida dels catalans a Andorra podria sortir al programa del Miquimoto, allà on es parla de les vides de catalans a Austràlia i Corea del Nord.
Això no obstant, Andorra, des de fa quinze anys, és la seu principal d’una de les fàbriques de tèxtils tècnics importants d’Europa, propietat d’una dinastia d’enginyers tèxtils catalans amb més de cent anys d’història. Josep M. Masó i Marcet, el president de Texbor, S.A., forma part del Gremi de Cintaires d’Espanya, és a la junta de la Federació Nacional Espanyola de Tèxtils Seders... “Sóc membre del Gremi més antic d’Espanya, és ancestral, té 480 anys i escaig, hi era abans dels forners, abans de tots... És a la plaça de Sant Miquel”. Texbor és el lloc on més il·lusió per a una indústria he vist, en tota la meva vida. La feina de la fàbrica no és monòtona, és creativa. Quasi tots els treballadors han de fer anar ordinadors en un moment o l’altre i necessiten formació tècnica. La combinació de l’educació, la formació i el saber fer antic és el que ressalta més el Sr. Masó. En molts dels processos de la fàbrica es fan servir màquines antigues. “Aquesta és una màquina del 1942.
Ara la moda dels barrets torna, i per poder servir cintes de barrets he hagut de rescatar màquines de museu per poder-les fer servir com feien a l’època...
107 anys enrere aquesta empresa feia cintes per als barrets, i ara tornem a produir les cintes amb el mostrari de fa 100 anys.
Un producte que semblava que era obsolet ha tornat a ser producte actual i necessari, amb un valor afegit molt elevat... I aquí, amb les màquines que servien simplement per fer corda, estem teixint fibra òptica: quasi ningú està preparat per teixir. S’ha de conèixer la tècnica antiga i totes les tècniques modernes”.
Les cintes formen part de pràcticament tots els aspectes de les nostres vides. Hi ha cintes per tot arreu: a les sabates, a les etiquetes, avions, electrònica, nàutica... “Estàs escrivint a la teva llibreteta i separes les pàgines amb una cinta”, indica el Sr. Masó. “És un setí de dues cares. Portes sostenidors amb cintes. Al teu cotxe, tindràs seguretat gràcies a les cintes. Per regar, per aixecar els contenidors dels vaixells, per carregar camions, utilitzes cintes. A les medalles dels Campionats i Jocs, a les curses de 4x4, a tot arreu hi van cintes: és una bogeria”. Les línies de producció de Texbor, S.A. són tant aplicacions tècniques de teixits estrets i fabricació de cintes per a la confecció, decoració, disseny i moda, com també de sistemes d’elevació i d’amarrar càrregues, de reg localitzat per exsudació i d’eslingues per al transport de càrregues externes amb helicòpters. Amb el projecte SMART-SLING, l’empresa va guanyar el Premi Innovadors 2006 de l’Oficina d’Innovació Empresarial del Govern d’Andorra.
És una de les empreses d’Andorra a qui va ser concedit el permís del Govern de ser transitaris propis de pujada i de baixada –els camions amb la mercaderia de Texbor passen per la duana en un màxim de deu minuts, lliurant la còpia de la factura comercial. Com a empresa amb una gran experiència en l’exportació de mercaderies, ha organitzat taules rodones, per petició d’altres empreses, per compartir el seu coneixement amb elles. Ha sigut escollida per participar a la trobada amb la Cambra de Comerç d’Egipte a Barcelona, en representació de la Cambra de Comerç d’Andorra, el 3 de març del 2010.
Molts volem creure que Andorra té la possibilitat de diversificar l’economia amb indústries de valor afegit. La creació d’una xarxa de petites indústries, no contaminants i de valor afegit alt, que donin llocs de treball estables, la conservació dels quals no depengui de l’afluència turística (com en el cas de l’hostaleria i el comerç) o del temps (com en el cas de les estacions d’esquí), pot ser crucial per al benestar econòmic del país.
Un teixit industrial, paral·lel als sectors tradicionals d’Andorra, seria una manera de crear PIB que s’ha de potenciar, per poder fer front als possibles riscos que poden córrer els llocs de treball tradicionals d’Andorra i per projectar una imatge del país positiva i seriosa cap enfora.
(Publicat al Fòrum.ad el 5 de març del 2010)
Etiquetes de comentaris:
Andorra,
cintes,
economia,
empresa,
eslingues,
fàbrica,
industria,
innovació,
Josep Maria Masó,
negoci familiar,
oficis,
producció industrial,
reg,
Texbor,
textil,
transitaris propis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada