dimarts, 10 de novembre de 2009

Viure sense diners

Cadascú somnia amb allò que li passa pel cap. Em vaig quedar adormida al sofà del menjador, envoltada de llibres i retalls d’articles, i m’he despertat cansada de discutir amb els personatges de les fotografies de fa vint anys, mig confosa entre el món d’avui i la realitat dels temps passats, els seus reptes, somnis i altres temes.

“Els diners no serveixen per a res.” Ho he dit tantes vegades (sempre davant dels que en tenen) que gairebé m’ho crec. Els anys de la prosperitat imparable semblen haver acabat. Surto de casa i passejo pels carrers del centre d’Escaldes recitant en veu molt baixa "Els raïms immortals" del meu estimat Josep Carner: “Aquest raïm, o Cronos, t’ha plagut;/ els grans daurats les teves mans m’arrenquen. (...)”. Em sorprèn l’ambient d’aquells carrers de mil botigues tancades, mil il·lusions trencades, silenciosos i buits, més estimats ara a la seva decadència del que mai ho havien estat abans. No sé per què ens estressem: mai no havíem sigut rics. Potser arriba l’hora de tornar-nos més pobres.

Les ajudes són necessàries en molts aspectes, però també hem d’ajudar la gent que s’ajudin a si mateixos. Donar feina, dignament pagada. Comprar a les botigues, contractar serveis, crear negocis. Fer negocis. Comprar i vendre. La meva infància comunista em va donar una inclinació general de repartir- ho tot, sense ordre ni concert, a parts iguals, però no funcionaria; la riquesa repartida dura poc.

Tota activitat benèfica és digna d’admiració, i si creieu que podeu compartir una part dels vostres ingressos amb les persones menys afortunades, sigui quina sigui l’organització que els gestioni (ara mateix em passa pel cap com a candidat perfecte el Patronat de Dames de Meritxell, però segur que en trobareu multitud si hi penseu uns minuts), teniu tota la meva admiració i suport.

Segur que ens en sortirem, sempre ens n’hem sortit, amb il·lusió i coratge.

I mentrestant, ¿com ho farem, per viure sense diners?

(Publicat a la secció Diari Obert del Diari d'Andorra el 29 de juliol del 2009)