L'Alt Empordà, terra encisadora, terra estimada per tothom que l'ha visitat, ni que sigui una sola vegada. Ara mateix no podem pensar en res més que el foc a l'Alt Empordà, el foc més gros dels últims quaranta anys... 13.800 hectàrees afectades (el 10 % del territori de la comarca), de les quals 9.500 hectàrees cremades.

 La xarxa s'omple de missatges "jo plantaré un arbre". Jo en plantaria uns quants. Es recomana plantar alzines, especialment alzines sureres, ja que són una espècie autòctona i a més a més aguanten millor el foc, i després d'un foc es regeneren. Em fan tanta pena, els arbres cremats! En primer lloc, hem de pensar en la gent, la gent que ho ha perdut tot - els cultius, les cases, el bestiar, - és el moment de ser solidaris, però per molt que el més important siguin les persones, els arbres també els planyo. He llegit que els focs de la Jonquera i Portbou van ser originats per burilles, enceses o mal apagades. Per burilles! Com sigui, com es pugui, - probablement, amb una reforma del Codi Penal, però també amb campanyes de conscienciació - hem d'aconseguir que els fumadors deixin de posar els boscos en perill. Que es multin més severament als qui s'hi troben fumant.

Ara diuen que "s'investigarà, fins i tot genèticament, la punta de la cigarreta que va provocar el foc". Però ¿s'hi pot trobar un tros prou gros de la punta de la cigarreta en qüestió? És més, ¿cal buscar-la, per a poder acusar el desgraciat inconscient d'homicidi?.. Suposo que sí... Suposo que sí. ¿O voleu dir que hi ha pogut haver una persona prou cruel per voler cremar el bosc, els camps, les cases de la gent? El que sí que és cert és que ni que sigui per imprudència, ara per ara ha esdevingut una imprudència criminal. Quatre persones mortes, sis ferits greus, i tants danys, tants danys.

La xarxa s'omple de missatges de solidaritat, de dolor, de l'explicació de les experiències d'infern. Mai no s'estima tant una terra com quan es troba en perill. Tots, tots esperen que es controli el foc, tots donen gràcies als bombers, treballadors heroics. Els nens, que ho saben tot, juguen a fer de bombers per apagar el foc. I sé del cert que hi ha una nena a Begur que canta una cançó a la tramuntana perquè pari de bufar. I tots ho implorem, més ho menys conscientment: vent, para de bufar. Terra, cura't. Persones, sigueu amics. Sigueu tan bons com pugueu, en aquest moment tant difícils. Sigueu solidaris.

Empordanesos, des d'Andorra us enviem el nostre suport. Ànims i força. Hi tornarà la vida. Desitjo que al moment en què es publiqui aquest article ja hagi passat tot el perill, que tot estigui controlat. Tots ho esperem. Per tot el que necessiteu, ens tindreu al vostre costat. És un món molt petit, on tots estem a prop, els uns dels altres. Avui el nostre cor plora per la terra cremada. Avui, tots som de l'Empordà. 

(Publicat al BONDIA el 25 de juliol del 2012)