dimarts, 10 de novembre de 2009

L'encís de la Nit Literària andorrana

Les societats amb una llarga tradició de burgesia benestant, què es fa partícip de la cultura actuant com a mecenes, són les que tenen més rellevància cultural en el món d’avui. L’Andorra del segle XIX i els començaments del segle XX no disposava d’una presència important de burgesia benestant, tret d’unes poques i notables excepcions. Al llarg del segle XX es va produir una millora general de la situació econòmica de la població. S’havia de forjar una aliança entre el sector financer, el sector públic i el moviment associatiu, una aliança que ajudés a portar a terme les iniciatives culturals. El Cercle de les Arts i de les Lletres va ser pioner d’aquesta tasca.

Com es produeix el naixement d’una tradició?.. Pot fer arrels espontàniament, però ha de ser cultivada, alimentada i tractada amb respecte. L’altra via és la de tenir un començament planificat i el desenvolupament controlat. Qui dóna vida a tradicions, cases i jardins, i assegura la seva conservació, són les persones que en tenen cura. Aquest any se celebra el 40è aniversari del Cercle de les Arts i de Les Lletres: desitgem-li molts anys de vida plena i temps feliç.

El 29 d’octubre, a Canillo, es va celebrar la 32ª Nit Literària. El fet de disposar de premis literaris per les obres escrites en la nostra llengua és bo i imprescindible. Esperem que l’any que ve compti amb una participació d’un nombre encara més important d’autors, tant d’Andorra com de regions diferents dels Països Catalans, i que les seves obres siguin dignes de guanyar els premis corresponents: tant de bo que no quedi cap premi declarat desert.

L’Arnalda de Caboet, en el gravat commemoratiu dedicat als quaranta anys de la labor del Cercle, entrega el Llorer a les Arts d’Andorra. La seva figura es veu majestuosa; en comparació amb ella som petits. Arts d’Andorra, us demanem de tot cor que hi sigueu l’any vinent, que competiu per l’honor, humilment i merescudament, que hi sigueu en tota la vostra presència real i sincera, que hi sigueu per rebre el seu llorer.

(Publicat a la secció Diari Obert del Diari d'Andorra el 4 de novembre del 2009)