dimarts, 10 de novembre de 2009

Sorolla

L’altre dia estàvem jugant a un joc de taula. No teníem daus, així que vam agafar sis trossos de paper i hi vam escriure números del 1 al 6. No teníem peces, així que vam agafar dues monedes, de cinc i deu cèntims. Escollint un paper a l’atzar i movent les monedes, passàvem d’una casella a l’altra, i es tractava d’explicar un somni, un projecte o una memòria de quan tenies l’edat determinada per la casella on paraves. També hi havia preguntes, i em va tocar contestar què volia ser de gran quan tenia 10 anys. Vaig dir que volia ser enginyera agrònoma, perquè aquesta era la professió que em tenia escollida l’avi Miquel. Li dèiem Mikhaïl, és clar: tots els meus avis eren russos.

Vaig dir allò de l’agrònoma sense pensar perquè en realitat no me’n vaig recordar del veritable somni de la meva infància: fer de vigilant en un museu de belles arts. No pas un senyor de seguretat d’aquests que miren els visitants amb cara de militar; una d’aquelles àvies assegudes a les cadires de cada sala de l’Hermitage de St Peterburg que coneixien tots els raconets del museu. Sempre he tingut clar que de gran vull ser vella i estar rodejada de coses boniques, sense cap necessitat de ser-ne propietària: en tinc prou en contemplar-les.

Me’n vaig recordar en entrar a l’exposició de Sorolla i els seus contemporanis; de seguida vaig entendre que desitjaria viure al Museu del Tabac fins al dia 11 d’octubre, hi passaria hores i hores, mirant i remirant. És una exposició perfecta, prou petita per recordar tots els quadres un cop has sortit, prou gran per ser una joia i una benedicció de Déu.

N’escriuré un text més endavant, i de moment només us dic això: feu-me cas, aneu-hi tots, no us ho podeu perdre. Tres euros. Si creieu que hi ha massa crisi per aquests gastos, estalvieu com pugueu, però això s’ha de veure. De dimarts a dissabte, de 10 a 18.30 h (tanquen a les 20h), els diumenges de 10 h a 13h (tanquen a les 14.30 h). Sacrifiqueu un matí de festa. No importa si us agrada l’art. És una illa de llum, és un regal dels més bonics. Feu-me cas: visiteu l'exposició.

El 20 de juny del 2009

1 comentari:

lesbicicletesnoesmengen ha dit...

"Qui estima els quadres viu en una societat encantada de somnis pintats sobre tela" (Charles Baudelaire)