dilluns, 9 de novembre de 2009

SES ILLES

La casa de la Natàlia Solà té un silenci especial, un silenci que només envolta els mortals que han fet la seva vida de l’art de l’harmonia. Té pianos amb un so diví i pedals que requereixen traça, retrats de compositors i esborranys de partitures de música.

Entre els esdeveniments d’aquest estiu més importants per a ella destaca un concert dedicat a la cançó lírica en llengua catalana que tingué lloc el dia 16 d’agost a La Pedrera. Cantava en Lluís Sintes, baríton menorquí d’una veu dolça i càlida que recordo del concert “Romanticisme sacramental a la Menorca del segle XIX”, a l’església de La Massana, del 2n Cicle d’Orgue de la Tardor l’any passat.

A la Natàlia Solà i en Lluís Sintes els uneix una llarga història de col•laboració. Ell havia cantat algunes de les seves cançons en el concert de música catalana que va fer l’any passat al Japó, i ha inclòs dues de les seves obres en els concerts del mes d’agost, en el marc del festival “Catalunya en clau de Fa”, conjuntament amb els treballs d’altres compositors catalans com per exemple Frederic Longàs i Enric Morera, Jesús Rodríguez Picó i Joan Vilà Miró. Em parla de la cançó “Pastor de Somnis”, composta sobre un poema d’Esteve Albert: l’ha cantat diverses vegades i li sembla preciosa. “És una compositora potent, per l’harmonia que utilitza”, comenta el cèlebre baríton. “És molt rica en harmonia, que un dia se li reconeixerà”.

En Lluís Sintes és també un poeta i la Natàlia Solà té un llibre dels seus poemes damunt de la taula. Està convençuda que als procedents de les Illes els uneix un esperit comú. Acostumen a separar-se mentalment de l’altra part de la terra ferma: ella, nascuda a Mallorca, es defineix com a illenca. Penso, automàticament, en Miquel Costa i Llobera, que deia (en “A Horaci”):

Bella ma pàtria és ademés. Viuria
sens enyorança tan divina Musa
dins eixa terra que cenyeix la blava
mar de Sirenes.

El Lluís Sintes, espontani i ple de sentiment (encara recordo com em va cantar al mig d’una curta conversa “Pinzellada a pinzellada, el molí em vaig salvar…”), defensa que l’autenticitat ha d’anar abans de tot. Anomena cantants internacionals prominents que han arribat a un gran èxit defensant la seva llengua i la seva cultura: la Teresa Berganza, cantant Manuel de Falla i Enrique Granados, el Thomas Allen, que cantava els cicles de cançons angleses de Ralph Vaughan Williams.

Faig un esforç per imaginar-me la terra de Ses Illes, aquella terra on la Musa d’Horaci es trobaria a casa. Mai no he viscut en una illa, rodejada d’un mar immens, poblada de gent d’esperit obert. La llengua catalana, llengua preciosa i musical, crea lligams entre una illa i l'altra, el mar i la muntanya, els mediterranis i els pirinencs, les terres llunyanes (és ben curiós que els japonesos hi tinguin interès) i les pedres d’aquí.

(Publicat al BonDia el 2 de setembre del 2009)