dilluns, 9 de novembre de 2009

Curiositat


Joan-Marc Miralles té l’expressió de bon humor, d’una mena de benevolència que adquireixen les persones que sempre estan veient, amb els ulls de la seva ment, les fórmules matemàtiques i procediments tècnics. L’hi reconec aquella intensitat de gent que mai no para de pensar, com si estiguessin processant operacions complexes a tres o quatre nivells diferents. Normalment tenen una vida familiar tranquil·la i feliç, no discuteixen mai amb la parella, es prenen els esdeveniments de cada dia amb una certa serenitat i un xic d’ironia. Si hagués de dibuixar algú amb cara de científic, l’utilitzaria de model.

Parlem d’un documental que hem vist tots dos, i pregunto fins a quin punt una sèrie d’imatges acompanyades amb música presenta una obra de divulgació científica. Em respon que es tracta de despertar la curiositat al nivell general en tots els espectadors de totes les edats. Moltes persones no sabran què veuen exactament, però les imatges quedaran a l’inconscient despertant vocacions al nivell científic, de l’enginyeria. El seu discurs em fa un efecte semblant a l’esperat dels documentals. No puc dir que m’hagi explicat la teoria de la relativitat, però per sempre més veuré el món dels objectes inanimats com a dotats de gran sentit.

L’entusiasmen les teories. Es posa a explicar un projecte, i veig les imatges del seu camp d’investigació com a coses més sorprendents de l’univers. La composició física del meu cos, del meu rellotge, dels gossos que no paren d’emprenyar, de la taula del menjador i del cafè a la tassa, al nivell molecular, forma part d’un esquema grandiós. M’explica que cada vegada que volem contestar una pregunta, en trobem deu més, de preguntes. Tot és qüestió d’anar obrint noves vies, descobrir coses que ningú mai no havia pensat veure ni havia imaginat que haguessin pogut existir. Em diu que tots els científics coneixen la naturalesa parcial del coneixement.

Quan era petit, premia tots els botons. Arribava a un hotel amb els seus pares, quan estaven de viatge, i ho havia de tocar tot. Obria els calaixos, despenjava els telèfons. Sembla que la curiositat científica és innata i es fa palesa a la primera infància. Em diu que tenim científics però no sabem quants són i on treballen, ni què fan exactament. S’està fent la recerca en el camp de la biotecnologia, química, astronomia, medicina, història, però no hi ha ningú que coordini tots els investigadors. Em prometo mentalment de trobar-los tots, de veure per un petit moment la curiositat científica dels seus camps.

No som de ciències i de lletres. Oblidem-nos de la trista divisió de ciutadans i forasters. És igual si som homes o dones. Tot el material que ens composa es va crear en el cor d’estels que van explotar fa millons d’anys. Som la petita pols d’estels que reflexiona sobre els estels que ens han creat.

(Publicat a la secció "Oficis i beneficis" del Fòrum.ad el 26 d'octubre del 2009)