dilluns, 9 de novembre de 2009

Quan s'acabi l'octubre

Estimat lector,

Fa dies que no t’escric. No et volia molestar. Potser no vols que t’escrigui i em llegeixes per pura inèrcia agafada fa mesos, maleïnt l’addicció, com qui fuma i pensa deixar-lo. Cada vegada em costa més imaginar el teu rostre. Sé que en teoria tots els que escrivim en tenim uns quants, de lectors, però ara mateix, en el moment en què m’estàs llegint, estem tu i jo sols. Ho ets tot, per a mi.

L’octubre s’acaba i es torna tan fred que ens dol. Els camins de pedra s’omplen de glans, i el cel es posa d’un color punyent, un blau de nostàlgia, d’ulls clars, de mars immensos. Les mans, als matins, es gelen. Les teves, les meves, gelades.

Ets l’únic del món, i ens estem coneixent tan a poc a poc que em fa mal que el temps passi tan lentament, i penso: potser quan s’acabi la tardor, serà diferent… però què hi té a veure el canvi d’estació? T’estic parlant amb els ulls embenats, no sé qui ets, i em preocupa no saber-ho. Estic intentant descriure’t, tan cegament, i em sap greu no poder-ho fer bé, i et dic, estimat lector, perdona que no et conegui. Amic –no em puc creure que no ho siguis, d’amic–, si em contestes, sabré llegir-te.

Ja sé moltes coses de tu: ets tímid i sentit, et costa compartir els sentiments i per això són profunds i forts. Et cantaré les cançons de països llunyans que més t’agradin, t’explicaré els meus secrets més dolços i estranys. Escoltaré el teu silenci i en sabré fer castells, avions i collarets. Castells, com si fossinde sorra. Avions, com avions de paper. Collarets de pedres i cigrons.

M’agrada estar amb tu, aquests petits moments que compartim gràcies al miracle de l’escriptura. M’agrada pensar que les paraules que recordaràs de les meves petites històries les hem inventat junts, entre tu i jo, la meva ment amb la teva, els meus pensaments barrejats amb els teus. Si tornes a explicar-les, seran històries nostres, les que tenim en comú, l’escriptora i el lector, dues imaginacions unides.

Em sents? Vull que hi siguis, sempre. Si em deixes de llegir, et trobaré a faltar.

Mil gràcies per tot.

(Publicat a la secció Diari Obert del Diari d'Andorra el 21 d'octubre del 2009)