dilluns, 9 de novembre de 2009

SENTIR-SE ÚTIL

Felicitem tots els que tenen o han tingut la bona voluntat d'abordar el problema de l’atur. En un món on en una sola guerra a l’Iraq s’han gastat els diners que podrien haver acabat amb tota la pobresa en tots els països, almenys nosaltres, els petits, hauríem de procurar trobar diners per als qui més ho necessiten.

L’economia andorrana està en un moment difícil, i estar a l’atur no és cap pícnic.

És bo saber que es fa un esforç per millorar la situació dels ciutadans. Ara més que mai és necessari trobar solucions a llarg termini, preveure les possibles dificultats –les solucions a curt termini portarien complicacions en el futur–. Llegeixo les opinions de tots els partits, des de punts de vista diferents, i penso en les tècniques que es podrien fer servir per assegurar-nos que estem creant un mecanisme que funcionarà.

Sabem que l’anterior executiu va signar un conveni amb Ski Andorra per oferir formacions específiques a les persones que estan a l’atur, i hem llegit que el Govern actual està considerant l’ampliació del projecte als sectors industrial, del comerç i la construcció. Fa poc, el dia 2 de setembre, el consell de ministres va aprovar una prestació que s’aplicaria a les persones que s’haguessin quedat sense feina de manera involuntària i no disposessin d’altres ingressos.

I penso... ¿què us semblaria la idea de donar a les persones que rebessin el subsidi d’atur la possibilitat de compensar, ni que fos simbòlicament, l’Estat que els assegura el mínim per sobreviure?... D’aquesta manera, en el moment de rebre el subsidi la persona interessada tindria la possibilitat d’escollir entre diferents opcions de treball comunitari a fer durant –diguem– dues hores al dia, cinc dies per setmana, en un horari que els anés bé. Fer companyia a la gent gran, recollir el plàstic que embruta els voltants del camí del Rec de l’Obac o algun altre camí de muntanya, donar un cop de mà al personal de les guarderies... La resta del dia laboral la podrien dedicar a buscar feina i a fer cursos de formació específica.

Aquestes mesures podrien ajudar les persones que estan a l’atur a sentir-se útils i a tenir la consciència de contribuir al benestar general del poble. Rebre caritat és dur. Ho he provat: és dur, us ho asseguro. És clar que d’aquesta manera també tindríem més possibilitats d’evitar que s’abusés del subsidi. Es podria demanar ajuda al personal qualifi cat voluntari per gestionar aquest servei a temps parcial.

Potser és una idea totalment descabellada. No sóc economista ni pertanyo a cap formació política. Però he decidit compartir-la amb vosaltres, perquè vaig passar uns mesos sense feina a Rússia a la meva joventut i recordo la impotència de no poder fer res, de no ser útil, de no contribuir, com un estigma a evitar sempre, en tots els casos, amb totes les persones que físicament poden i volen treballar.

(Publicat al BonDia el 9 de setembre del 2009)