Quan la noblesa celebrava els torneigs cavallerescos i les gotes de sang del rival s’anaven convertint en roses, a la semblança de gotes de sang del Dragó, la tradició d’obsequiar l’estimat amb un feix de paper cobert de paraules encara no havia pres força. La tradició de barrejar el plaer de la lectura amb els plaers carnals no sembla haver aparegut fins l’any 1923.
Aquesta data no està tan allunyada de nosaltres com pot semblar: el meu avi era adolescent. Els esdeveniments de l’any eren variats: al mes de febrer, Albert Einstein, convidat per un altre científic, visità Barcelona, al mes següent, a París, morí la magnífica Sarah Bernhardt, i al mes de setembre, la dictadura de Primo de Rivera a Espanya dissolia el Parlament, suspenia la Constitució i prohibia l’ensenyament del català a les escoles catalanes del territori pertanyent a Espanya.
El mateix any els llibreters barcelonins feren la primera connexió entre la Diada Nacional i el producte del seu comerç, degut a la coincidència de la festivitat de Sant Jordi amb el dia de la mort del Manc de Lepant qui va ridiculitzar, en una obra de geni, la representació de les proeses cavalleresques a l’imaginari del seu segle. Un parell d’anys després, les dones catalanes establien la tradició d’oferir el do de les paraules alienes, elegantment enquadernades, a canvi d’una rosa vermella.
L’any 1995 la UNESCO establí el Dia internacional del llibre. Van fer la connexió entre la Diada Catalana i la data de la mort de Cervantes, segons l’actual calendari julià, i la data del naixement i de la mort de Shakespeare, segons l’antic calendari gregorià: el mateix calendari que l’església ortodoxa encara utilitza, a hores d’ara, per marcar les celebracions. Hi coincidiren morts i naixements d’altres figures literàries inconnexes, entre les quals hi figura Josep Pla, qui també morí el dia 23.
Feliç Sant Jordi.
(Publicat a la secció Diari Obert del Diari d'Andorra el 21 d'abril del 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada