Generant electricitat

La nostra filla Laura, una persona de gairebé cinc anys i opinions independents, es va despertar dissabte al matí amb la idea de visitar un museu. Com a nena raonable, expressava certs dubtes sobre les seves possibles reaccions al contingut dels museus que es podrien visitar, però es mostrava animada a experimentar, si l’hi acompanya tota la família. En sentir les meves explicacions sobre la naturalesa variada dels museus existents al món i la necessitat de veure’ls personalment abans de formar-se una impressió definitiva sobre el seu contingut, va decidir que voldria visitar un museu petit que no li quedi lluny de casa, amb moltes coses per aprendre i “feines per fer”. Aprofitant l’inesperat interès infantil per la ciència, a les tres de la tarda érem a les portes del Museu de l’Electricitat de FEDA.

Una de les sorpreses inesperades del Museu de l’Electricitat és la disponibilitat de les visites guiades. La majoria dels museus d’Andorra ofereixen el servei d’audioguia, però l’explicació feta personalment sobrepassa les possibilitats de la tecnologia, tot i que trobo que els vídeos amb els quals compta el museu són de gran qualitat i reflecteixen una visió positiva de futur. El nostre sincer agraïment al nostre guia, el Sr. Jaume Puig, que compta amb gairebé quaranta anys d’experiència de treball a la Central Hidroelèctrica.

La visita ofereix una immersió interessantíssima en la història d’Andorra del segle XX, en la qual FHASA –l’empresa privada que es va convertir en una parapública que coneixem com a FEDA– va tenir un paper important. Els detalls que potser coneixies d’abans, però no posaves en perspectiva adquireixen una importància renovada. Comences a pensar en els fets tan curiosos com per exemple el fet que FHASA es va establir a Andorra amb la idea d’exportar electricitat, i ara mateix importem la major part de l’electricitat que necessitem; el fet que l’aparició de la policia –dels primers set policies, un per parròquia més el cap, per ser exactes– a Andorra es deu a la vaga dels treballadors de FHASA de l’any 1933, durant la qual van intervenir les forces d’ordre pertanyents a la Gendarmeria francesa; el paper que jugaren els coprínceps en els freqüents conflictes entre el Consell General i FHASA: com, per exemple, quan van començar els problemes amb el subministrament elèctric, van ser els coprínceps els qui van decidir que FHASA havia de construir la torre transformadora d’Adrall, i el Consell General havia de pagar les instal·lacions i els interessos un cop acabada la concessió. Durant tots els anys de la seva existència, FHASA no va parar de generar electricitat a l’ambient del vell país pirinenc: l’arribada dels seus primers treballadors va donar començament a l’onada d’immigració que va multiplicar la població per deu en molt poc temps; una gran part de les fotografies d’Andorra del segon terç del segle XX pertanyen a l’arxiu de FHASA; va desenvolupar un pla d’explotació de les aigües d’Andorra molt ambiciós. Per molt o poc que ens agradi la nostra realitat d’avui en dia, controvertida i fascinant, la seva definició en una gran part es deu a FHASA. Una visita al Museu d’Electricitat ens apropa a la nostra història recent.

La part tècnica de la visita és tan curiosa com la part històrica. Aprenem com funcionen els generadors –i els veiem en funcionament. Aprenem fets sobre els llacs de l’Illa, Juclar i Engolasters com a reserves d’aigua de FEDA. Entenem el sentit de l’avís de “perill de mort” quan t’apropes a una torre d’alta tensió: per electrocutar-te, no cal tocar el cable, qualsevol dels conductors naturals –aigua, ferro, alumini– pot atreure l’arc d’electricitat. Per a la nostra filla, la part més atractiva eren “els jocs” –els tallers educatius: la simulació del funcionament d’un salt d’aigua, la magnetita que aguanta mig quilo de pes de ferro amb el seu magnetisme, la generació manual d’electricitat, la demostració que el cos humà és una “pila humana” i altres activitats, diverses i variades.

A la web del Museu llegim que l’edifici en el qual està ubicat “és un bé inventariat dins del patrimoni cultural d’Andorra per la seva arquitectura de granit i per representar la modernització d’Andorra”. És una visita altament recomanable, per a totes les edats i per a les persones interessades en la història de l’energia, en els processos de la seva generació –i en el passat recent d’Andorra, incomprensible si ignorem el paper de FHASA i FEDA en la generació de l’energia que ens ha mogut durant els últims 75 anys.

(Publicat al Fòrum.ad el 2 d'abril del 2010)