L'equip humà

A l’entrada de la impremta “Gràfiques andorranes” hi ha dues màquines que s’utilitzaven quan la impremta tot just començava a funcionar. En Jofre Llort, el director gerent de la impremta, m’explica que jugava amb aquestes màquines de petit, quan tenia 5 o 6 anys, i les persones que l’aixecaven perquè ell pogués veure com funcionava tot. Molts anys més tard, seguien treballant al negoci de la seva família. “Hi ha un treballador que ara està jubilat: aquell m’ha vist néixer! M’han vist per aquí corrent en calça curta, ja veus quin patró sóc, per a ells ...” Va aprendre l’ofici a casa seva, fent impressió i enquadernació, i després d’acabar la carrera de Direcció i Administració d’Empreses, es va incorporar al negoci per encarregar-se de la seva gestió administrativa. Insisteix molt que la força de la impremta “Gràfiques andorranes” és el seu equip humà.

Moltes persones porten molts anys a l’empresa, com per exemple l’Amador, maquinista, i la Virgínia què s’encarrega de la manipulació.

La impremta es va fundar l’any 1968, quan l’Enric Llort, el seu fundador i propietari, es va decidir traslladar a Andorra per obrir-hi el seu propi negoci. “Treballava a Barcelona a la impremta de la família, érem impressors, i Andorra la idealitzàvem molt, al nivell de llengua i cultura,” diu l’Enric. “Potser una mica de romanticisme jove... Semblava que sortir a l’estranger era trobar la llibertat, la llum i la modernitat. Després, potser no les trobaves, però almenys servia per adonar-te’n... La imatge era d’un país privilegiat, en tots els aspectes.

No era una necessitat econòmica, per guanyar-se la vida, era l’idealisme. Bé, jo havia vingut a esquiar, m’agradava la muntanya, i vaig engrescar un company de feina, i li vaig dir, muntem una impremta a Andorra, que allà tot és més fàcil! Que després, no ho era, perquè tenies la sensació de ser ciutadà de tercera i de segona... No deixava de ser un país molt petit, amb ambient de muntanya, i nosaltres veníem d’una ciutat que és molt gran. Jo també era un desconegut molt jove i tenia la sensació d’estar en un lloc molt inhòspit, tot i que aquesta sensació no va durar gaire...”.

Avui dia, la impremta compta amb treballadors que han vingut de diversos llocs del món, una barreja de gent de tots els països: andorrans, espanyols, un veneçolà, dos uruguaians, hi havia també un treballador de República Dominicana que va tornar al seu país, i es presta molta atenció a la integració dels immigrants. És un treball que necessita un bon ambient d’equip, i els dinars i sopars que organitzen junts – de Carnaval, de Nadal, de convivències on tothom participa en la preparació del menjar – ajuden a mantenir la bona relació entre tots els companys. Al principi de l’any es crea un calendari d’aniversaris, i sempre se celebren.

Es tracta d’una empresa que s’ha modernitzat amb els anys, en la qual la informàtica juga un paper cada vegada més important. “Sempre estem renovant i invertint, el temps t’obliga a fer-ho,” comenta en Jofre Llort. “Abans podies estar 10 anys sense canviar gaire i estaves bé, però a partir dels anys noranta s’ha fet un salt substancial. Hem crescut quant a la modernitat.

L’important és optimitzar els recursos de la gent: l’equip fa molts anys que el tenim, i la infraestructura, tot i que ha crescut molt, no és desorbitada. Jo crec que és una empresa adaptada al país, en format, estructura i inversions: ni més ni menys.” Es fan treballs de tots els formats, des de targetes i talonaris fins a cartells molt grans. Hi ha cinc màquines d’impressió de diferents colors i formats. És una empresa amb una actitud responsable amb el medi ambient: no llença residus, i quan se’n generen, una empresa especialitzada ve a recollir-los. De cara al client, hi ha un tracte de molta confiança, si algú necessita que la feina es faci urgentment, es fa: és una relació molt humana.

Amb la impremta “Gràfiques andorranes” tinc una relació molt especial: hi treballa la meva cunyada, la Cecília, i li encanta la seva feina. Està a preimpressió i això li dóna la possibilitat de veure com els dissenys inicials es converteixen en un resultat final... Un dels seus treballs fets a la impremta “Gràfiques andorranes” – el cartell de les Jornades Gastronòmiques d’Ordino – va guanyar un premi. Tots n’estem molt orgullosos, tant d’ella com del seu company, el Rey, que havia guanyat el mateix premi l’any anterior.

(Publicat al Fòrum.ad el 21 de febrer del 2010)