De l'aire

Hi ha una recollida de signatures de nacionals i residents andorrans a favor de la regulació de l’ús del tabac als espais públics tancats. El que hi vulgui participar, ha de portar la fotocòpia del seu passaport. Es fa als comuns d’Encamp, de la Massana i de Canillo, al centre cultural La Llacuna i al Centre Màter d’Andorra la Vella, a l’Ofi cina de Turisme de la plaça Laurèdia, a la Cadena Pirenaica a Encamp i a l’oficina de tràmits del Pas de la Casa.

Tinc una relació complexa amb el tabac i amb els fumadors. Vaig començar a fumar amb setze anys, perquè em marejava quan fumaven els altres i algú em va aconsellar que fumés per veure si l’organisme s’hi acostumava. Vaig seguir el seu consell, i després de passar un parell de mesos patint vaig acostumar-hi el cos i vaig poder ser present a les tertúlies literàries interessants i a les companyies per mi molt bones, amb tot els meus amics bohemis que fumaven. Us he de confessar que durant els pròxims deu anys de la meva experiència de fumadora, hi trobava plaer, potser masoquista. L’Escola Universitària de Literatura de Moscou (Moscovski Literaturni Institut), que porta el nom de l’escriptor Gorki, era un lloc perfecte i idoni per jugar a decadents. Que jo recordi, bevíem força, fumàvem tota l’estona i vestíem de manera estranya. Jo era d’aquelles que bevien vint tasses diàries de cafè sol acompanyades d’un paquet de Marlboro. Em tremolaven les mans i tenia la cara pàl·lida, perfectament corresponent a la meva suposada condició de creativa. Eren uns anys feliços i, vista la meva experiència amb el tema, seria ridícul que us donés consells sobre la millor manera de conservar la vostra salut.

Vaig deixar de fumar amb 26 anys, quan vaig començar a sortir amb un home al·lèrgic al fum, i no he tornat a fumar més. A hores d’ara, us he de confessar que si tinc l’opció de triar un espai amb fum o sense, en trio un sense fum, sobretot si vaig amb la meva fi lla de quatre anys. Hi ha una part de la cultura del tabac que em fascina, però si passo dues hores en un restaurant on es fuma molt, tinc mal de cap. Quan estava embarassada, em marejava fins a estar a punt de caure en la proximitat d’una cigarreta encesa: durant nou mesos pràcticament no vaig sortir a sopar fora.

Quan necessito prendre una decisió a favor o en contra d’una cosa, passo hores valorant els pros i els contres. Senyores i senyors, no us dic que signeu ni que no signeu, tot i que objectivament, com a mare i com a ciutadana que s’ha tornat responsable a l’edat de trenta anys, la creació d’uns espais públics sense fum em faria molt feliç. Només us volia recordar que si mai volguéssiu participar en la iniciativa de Noemí Rodríguez i la Cadena Pirenaica, els punts de recollida de les signatures són els següents: Cadena Pirenaica (Encamp), Comú d’Encamp, Comú de Canillo,oficina de tràmits del Pas de la Casa, Comú de la Massana, centre cultural La Llacuna (Andorra la Vella), Centre Màter (Andorra la Vella) i Oficina de Turisme de la plaça Laurèdia (Sant Julià). Cal que porteu la fotocòpia del vostre passaport.

(Publicat al BonDia el 17 de febrer del 2010)