“Papa,” diu la Laura amb autoritat, “busca’m la cançó del pirulet.” “Què vols dir, cançó del pirulet?”, pregunta el seu pare, distret. “La cançó del pirulet de Sant Pere.” “Laura, no sé què vol dir “pirulet”. Aquesta paraula no existeix.” “Papa, si la busques al Internet, ja veuràs com sí”. “El pare, resignat, cerca “pirulet” al Youtube. De pas, hi busca la “piruleta”. Hi busca a Sant Pere i a Sant Pau. Hi troba un concert de Nadal a Sant Pere de Rotary Club de Terrassa que compta amb la participació del cor de pares i mares que representen “Ave verum corpus” de Mozart. No ens serveix. “Però, ¿què és, una nadala, això?” “Papa, és una cançó de Nadal.” “Canta-me-la, va!” “Pirulet Sant Pere... no me’n recordo. Però la cantarem al Pare Noël quan vingui.” A falta de la “cançó del pirulet”, escoltem l’altra cançó que els nens de la classe de La Tardor volen cantar al Pare Noël, la cançó en francès – “C’est la belle nuit de Noël” de Tino Rossi. Marxem a dormir. Demà ja buscarem la cançó en català.
Al dia següent, arriba de l’escola amb l’aire triomfant. “Ja he après la cançó. Papa, ara la trobaràs.” I canta, feliç: “Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, la caputxa us queia, la caputxa us cau”. Cerquem “la caputxa us queia, la caputxa us cau” al Google, i naturalment, la trobem de seguida. La cançó té la lletra escrita, i la Laura ja se la sap. Cantem i ballem tots. La mama (o sigui, jo) fa d’arbre de Nadal que balla, fent una mena de triangle per sobre del cap amb els braços, mentre la Laura representa els gats que “ja miolen”. “Hem de fer gatzara, hem de fer sarau, celebrem la festa de sant Nicolau”. Celebrem l’entrada d’hivern, de la nostra manera habitual, eclèctica, exòtica, multilingüe, on els herois de contes russos es barregen amb tota una tropa de Barbies i personatges de Disney, on el Tió conversa amb la Sireneta i els Reis Mags ballen amb el Caganer. I “la rateta puja dintre del seu cau.” Bones festes i que siguin alegres. “Cap aquí, de pressa, cap allà, si us plau”. Els adults, amb els petits, tornen a viure les festes de la infància, com si tornessin a ser nens. “Per molts anys la festa puguem fer en pau.” Per molts anys, i bon Nadal.
(Publicat al BONDIA el 22 de desembre del 2010)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A l'escola on vaig anar, Garbí, hi ha una classe de 2n de pàrvuls (ara se'n diu P5) que porta el nom de Virolets i a la qual jo vaig anar fa 22 anys. El dia de Sant Nicolau, a principis de desembre, els virolets ens passàvem el dia vestits com a tals (tots de vermell o de verd amb una caputxa acabada en puntes amb picarols i amb sabates també amb picarols a les puntes) saltant per l'escola i cantant "virolet sant pere, virolet sant pau, la catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, hem de fer gatzara, hem de fer sarau, celebrem la festa de Sant Nicolau!!!" i entràvem a totes les classes, als gimnàs, al laboratori, al taller de música, als despatxos de la direcció, a la cuina, a la secretaria... acabàvem morts però era molt divertit! I després, quan eres gran i estaves estudiant BUP o COU era molt divertit veure com els virolets interrompien de sobte la classe i entraven en tromba cantant a crits "virolet sant pere virolet sant pau". Era una autèntica rebel·lió i crec que la imatge enjogassada i afable que tinc dels follets, farfadets i menairons prové d'aquells virolets de quan tenia cinc anys.
Gràcies a la Laura per fer-m'ho recordar. I t'asseguro que si el Jordi i tu fóssiu pares de Garbí fa temps que sabríeu el que són els virolets perquè us hauríeu passat dies elaborant la vestimenta ;-)
Què bo. Així vivia jo i no sabia que coneixia a un autèntic Virolet. Li diré a la Laura, estarà encantada!!! Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada