Averanys

Les dues setmanes de Nadal (des del dia de Nadal fins al dia de Reis) es consideren, entre els russos, un moment perfecte per predir el futur. El solstici d’hivern propicia el retorn de les ànimes dels morts a la terra dels vius. La frontera entre l’any vell i l’any nou dóna una única perspectiva per visualitzar el que ens espera: ho garanteix la presencia invisible dels esperits entre nosaltres. Que jo recordi, a casa meva sempre ho han fet les dones, sobretot les noies joves i solteres; si els homes ho fan, deuen fer-ho en secret. Nosaltres no ens amaguem fins a tal punt.

Hi ha diferents tipus de presagis. L’auguri més conegut consisteix en tirar una sabata al camí davant de la casa, sense mirar, per torns. La direcció de la punta de la sabata de cada noia indica la direcció en la qual es troba el seu futur nuvi. La grandíssima majoria dels averanys són dedicats als futurs nuvis: som dones, ens mou l’amor, o potser més aviat és un somni d’amor, la seva ombra, la possibilitat. A mitjanit, una noia s’asseu, a les fosques, entre dos miralls, a la llum d’espelmes enceses, i intenta veure la imatge del seu futur espòs a la galeria de les reflexions. Us avanço, però, que jo ho vaig fer durant llargs anys d’adolescència i mai no hi veia res, per la qual raó estava convençuda que no em casaria (i avui en dia porto quasi una dècada feliçment casada); mai no he sigut prou mística. Però segons l’àvia Olga, la meva mare sí que hi va veure al meu pare, entre miralls, alt, prim i amb un barret de pell.

Penjant l’anell d’un fil, endevinem el sexe dels nostres futurs infants. Si l’anell es mou com un pèndul, tindràs un nen. Si fa moviments circulars, tindràs una nena. Ho repeteixes fins a que el fil no es deixi de moure. Si no es mou des d’un bon principi, no tindràs fills.

Hi ha una manera de conèixer la qualitat de la vida futura. En un bol es posen diversos objectes; les noies els agafen sense mirar. Si t’han tocat les cendres, tindràs una mala vida; si et toca el sucre, tindràs una vida dolça; si et toca la ceba, ploraràs; si et toca una copa, tindràs alegries; un anell d’or prediu les riqueses; etcètera.

L’altra forma de veure el teu destí són les ombres. Cada participant agafa un full de paper en blanc, l’arruga, el posa en un plat pla i li cala foc. Quan el foc s’apaga, es posa una espelma encesa davant, perquè l’ombra del full mig cremat es pugui veure a la paret. Mirant les ombres, s’intenta conèixer el futur.

Sempre he pensat que la globalització és una cosa bona, i que els pobles del món tenen moltes coses a aprendre els uns dels altres, per la qual raó proposo que es porti a terme una sessió d’averanys andorrans, preferentment al Consell. Els líders de tres grups parlamentaris agafen tres llumins i els encenen. Si els caps dels llumins cremats s’inclinaran l’un cap a l’altre, hi haurà acord l’any vinent; si s’inclinen cap a l’altre costat, res de res. Els líders dels grups parlamentaris planten tres cebes: la que brota primera, correspondrà al partit que guanyarà les properes eleccions. Una persona de confiança surt al carrer a mitjanit i demana el nom a la primera persona que trobi; aquest correspondrà al nom del futur cap de Govern.

Us animo a experimentar-ho; i recordeu: us toqui el que us toqui, només heu de creure en les coses bones, i les dolentes, oblideu-les. O en altres paraules: creieu en allò que us convé. Bones festes.

(Publicat al BONDIA el 29 de desembre del 2010)