Com a casa

Sempre que puc dino al Serch. Hi ha qui diu rient que és el meu segon despatx. Es troba a l’avinguda Fiter i Rossell, 25. Hi quedo amb la gent per feina i per plaer, hi vinc a dinar quasi cada dia. Els dissabtes venim en família, tots els set o sis o quatre: depèn de la setmana.

El menjar és variat, equilibrat i fresc, menú i carta, entrepans i plats combinats. Hi ha espais per a fumadors i no fumadors. Tenen unes targetes de fidelitat on cada vegada que mengis de menú, de dilluns a divendres, et posen un segell, i cada 10 segells et toca un menú gratuït. Es pot dinar fins a les quatre de la tarda, cosa que s’agraeix enormement per la naturalesa caòtica dels meus horaris laborals.

Hi treballen bons professionals, amables i ràpids –alguns dies, quan tinc pressa, he arribat a dinar tres plats en 20 minuts!– i la Laura i el Vicenç, capdavanters del negoci, hi apliquen els coneixements de direcció hotelera adquirits a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Sant Pol de Mar, on van estudiar junts i on es van conèixer. És un negoci familiar: la Laura fa la gestió de l’aparthotel i en Vicenç s’encarrega del restaurant, tot i que s’ajuden mútuament.

Fa uns quinze anys que el restaurant El Serch obrí portes. El seu nom correspon al nom antic del terreny en el qual està situat. En aquella època era “un barri no marginat, però marginal, d’extrarradi”: encara no estaven construïdes les oficines dels bancs que hi són ara, ni el Crèdit Andorrà, ni el Centre de Negocis d’Andbanc.

En Vicenç agraeix als mestres de les Escoles el fet d’haver sigut la seva primera i fidel clientela d’aquells anys: “Sempre han vingut a esmorzar. Vaig sobreviure molt de temps gràcies a ells”. Després s’hi van ajuntar molts dels treballadors del Centre de Negocis, dels bancs, dels altres despatxos que s’anaven obrint, i fins i tot gent que ve a dinar dels altres barris. “Jo tinc clients de Banca Mora d’Andorra, uns quants, i d’Andorsoft, que potser fa 10 anys que vénen a dinar cada dia... un directiu d’Andorra 2000 que ve cada dia...el 50% de la clientela són fixos, això és una bona base. Jo tinc feina per fer cada dia, per fer-ho millor i per superar-me.” Ara hi vénen a dinar unes 80 persones diàries.

Una de les raons de l’èxit del restaurant, segons en Vicenç, és la rotació constant del menjar. “Sempre has de fer un menjar nou, perquè per a la gent que va a dinar fora cada dia és molt important... i has de saber els gustos del client”. En el menú, de primer, sempre hi ha una crema, una amanida, un plat de pasta o arròs i dos o tres entrants de més. De segon, plats de carn i de peix. Les postres casolanes són boníssimes. Recomano el dolç de llet i els “braços de gitano” amb nata i maduixa; també hi ha fruita i gelats. “Penso que el motor d’un restaurant és la cuina”, diu en Vicenç. “Si el producte que vens no és bo, res no val... i has de ser molt estable. Mires les revistes de cuina, la recepta del dia...quan vas a dinar fora, et donen idees... i tinc un forn que és una meravella”.

Des d’un bon principi en Vicenç es va decidir a dedicar-se personalment a formar el personal. Considera que és molt important motivar els cuiners a aprendre coses noves, a elaborar plats nous. Valora molt el fet de saber aprendre: “És una gran sort trobar una persona que sàpiga aprendre”. Ara hi treballen 7 persones.

La relació de tracte, qualitat i preu del Serch és immillorable, m’agrada la gent que hi trobo. Hi veig al Sr. Porcat que m’explica com Salvador Dalí i Xavier Cugat passejaven per Nova York en un camió, en companyia d’una vaca, mentre pintaven i tocaven música: aquells sí que entenien de màrqueting, nosaltres en som aprenents. Parlo amb la Laura sobre els avantatges comparatius dels sistemes educatius diferents. Somric a l’Àngels i a la Susanna, saludo el Pere, a la Lucia i al Cisco, a la Yolanda i en Raül, hi quedo per fer cafès amb la Montse – acabo d’adonar-me que no podré posar-hi tots els noms, però vosaltres ja ho sabeu, ens hi veiem quasi cada dia... Fins aviat. Ja sabeu on trobar-me: sempre que puc, dino al Serch.

(Publicat al Fòrum.ad el 25 de gener del 2010)