Continuïtat

La continuïtat en els negocis i en totes les altres esferes de la vida sempre ha sigut una font de la meva més plena admiració. A la família Dolsa hi veig aquesta continuïtat, tant en el respecte absolut al client (“el client no té sempre la raó, però sí que és sempre el rei”, deia el fundador de l’armeria Esteve Dolsa Montanya a les pàgines del llibre “Pioners” editat per Andbanc l’any 2005) com en la seriositat i l’especialització.

El primer comerç muntat a Escaldes l’any 1939 per l’avi dels propietaris d’avui dia Esteve Dolsa Nagol (un senyor que havia vist món, havia treballat en un hotel de cinc estrelles a París i abans d’obrir la botiga treballava de maître a l’hotel Valira) i el germà de la seva esposa (a qui li deien el Pipa) venia “una mica de tot, i ni una sola escopeta”. Els compradors hi acudien per adquirir cafè, pebre, cassoles i altres articles que es poden trobar en un basar, i la secció d’armeria s’hi va adjuntar quan el seu fill es va incorporar al negoci, l’any 1956. Des d’aleshores el negoci ha viscut la transformació d’una mena de “drugstore” que representava inicialment en una armeria especialitzada.

Poden haver-hi armeries on es venen, en una gran part, roba i complements, però el món d’armeria pura és un món extraordinàriament hermètic. És tan poc conegut com podria ser, per al públic general, el món dels afinadors de piano o venedors de cotxes clàssics de sèries limitades o altres articles de luxe. Els propietaris de l’Armeria Dolsa treballen directament amb les fàbriques productores de les marques de la seva elecció, i s’especialitzen principalment en la venda d’articles de caça (“res de pesca”, m’avisen). Hi ha molts clients estrangers, tot i que naturalment la caça també és una gran passió entre la gent del país. Uns clients vénen recomanats pels altres, tant en persona com a través dels fòrums dels aficionats.

El mestre armer que forma part de l’empresa des de fa més de quinze anys, Yves Grandjean, s’ocupa de les tasques especialitzades tales com muntatges d’òptiques, ajustats de bàscules i canons i altres tipus de serveis relacionats amb la reparació, el manteniment i la restauració d’armes. Els interessats en el tema podeu obtenir-ne més informació a la secció “Taller” del lloc web http://www.armeriadolsa.com, que descriu en força detall tant els serveis com també els articles en venda. La secció “Òptica” conté enllaços als catàlegs dels productors de les eines utilitzades pels caçadors, i en alguns casos, com per exemple el catàleg de Swarovski, també els prismàtics per a l’observació d’ocells. La web ofereix la informació de base, i a la botiga en si es porta a terme el procés de selecció de l’arma adequada (segons el tipus de caça que es practica, l’estatura, el físic i el gènere del caçador, la mida de les seves mans, etc.) i de la munició. Els serveis inclouen la posta a punt de l’arma i la possibilitat d’afinar les armes i les òptiques en el camp de tir amb dianes situades a 60, 100 i 175 metres. Entra el client i el tècnic d’armeria – Esteve Dolsa Moya – l’assessora. “L’avantatge del cartutx francès sobre l’italià és ser una mica més suau, la sensació que tinc”, explica amb gran passió.

Néta de dos militars i filla d’una dona que competia en el camp de tir de precisió, neboda de caçadors i filla d’un poble on l’arribada de carn de caça se celebrava i significava la preparació d’una festa, crec que és bo i útil saber identificar un objectiu, calcular les distàncies i impactar el blanc. Tot això, benentès amb la màxima precaució, de l’obligació de tenir cura amb l’arma com si sempre estigués car-regada, de no apuntar mai a cap objectiu al qual no es vulgui disparar i d’avaluar l’entorn de l’objectiu abans de prémer el gallet. No sóc una persona d’un gran coratge natural, però crec que el coratge s’educa adquirint coneixements sobre les maneres de dominar les situacions perilloses.

Esteve Dolsa Moya, amb l’experiència de gairebé trenta anys en el negoci, va aprendre tot el que sap de les armes del seu pare, Esteve Dolsa Montanya, el qual va arribar a ser tirador olímpic als Jocs de Montreal i delegat d’equip als Jocs de Barcelona i d’Atlanta, a part d’haver participat en campionats d’Europa de tir esportiu, i ha guiat molts joves del país en els seus primers passos a la pràctica del tir.

(Publicat al Fòrum.ad el 8 de gener del 2010)