L'home de les bombolles de sabó

Parafrasejant les paraules del clàssic sobre les famílies, podríem dir que tots els països feliços s’assemblen, mentre que cada país infeliç té la pròpia infelicitat.

Entre les múltiples activitats que van tenir lloc en el marc de la 1a setmana de la diversitat organitzada per l’associació Africand voldria ressaltar la projecció de la pel·lícula DP75: Tartina City, d’Issa Serge Coelo (Txad), al Centre Cultural La Llacuna, la segona de les tres que hi varen ser projectades. L’associació Africand ens porta a l’Àfrica desconeguda, amb la seva vessant de crítica social i cerca de la veritat de l’existència.

La pel·lícula comença amb una escena de gran tranquil·litat i pau. Dues persones belles i plenes d’una gràcia exuberant africana es desperten al llit abraçades. Es fan petons i carícies, amb una sensualitat continguda. Intuïm que els espera un dia difícil, però ens sembla que formarà part de la nostra visió de l’Àfrica idealitzada, harmònica. L’Àfrica plena d’alegria de la vida que surt de l’interior, sense necessitat d’estímuls materials del món del consumisme i de les presses. Encara no sabem qui són. Ell és en Koulbou: l’home que volarà a través de tota la pel·lícula dins d’una bombolla de sabó, d’aquestes que solen bufar els nens. És l’assassí dels innocents que arribarem a témer i odiar. Ella és la seva soferta segona esposa Hawa.

El nom de Tartina City és un nom inventat. La tartina és el pa mullat en el contingut dels intestins d’ovella amb el qual s’alimenten els presoners polítics a les presons subterrànies d’un anònim país africà. L’esquadró de la mort que administra les presons es troba sota els ordres del coronel Koulbou que tortura i afusella als descontents amb el règim al poder. Les coses simples de la vida el fascinen; si el veiéssim al carrer sense saber de qui es tracta, notaríem una elegància de moviment que sembla venir de la noblesa innata. I és un assassí, el personatge més atroç de la història, un home poderós dins del sistema que l’alimenta.

Vull agrair la projecció d’aquesta pel·lícula als organitzadors. Qui no amagaria la veritat d’un passat recent, fins i tot quan no conté atrocitats punibles, per substituir-la amb una idíl·lica postaleta? Només un veritable artista reconeix la bellesa teixida amb les gruixudes fibres d’un món cruel i salvatge.

(Publicat al Butlletí de la Universitat d'Andorra del mes de desembre del 2009)