Hawaii

Fa fred i ha nevat una mica, no gaire, però hi ha neu a fora. Al terra del menjador, la Laura, de cinc anys i mig, està jugant a nines. Avui les seves Barbies (en té com a mínim catorze) se’n van a Hawaii. Amb la manta, fabrica una illa amb coves i volcans. “Laura, com saps que a Hawaii hi ha volcans?” “Mama, que no te’n recordes que vam llegir un llibre de la Terra, i allà es deia que a Hawaii hi havia molts volcans?” “Tens molt bona memòria.” “Sí”.

“Papa, tu hi has anat, a Hawaii?” “Sí, Laura”. “I a Hawaii, hi havia hawaians?” “Sí que n’hi havia, sí”. “I hawaianes?” “També.” “I què et deien, les hawaianes?” El pare riu. “No em deien res. Aloha, em deien.” “Alooha?.. Pensaven que eres un hawaià?” “Sí, filla, segur. És que jo feia una pinta de hawaià...” “Ah, val. I quins animals hi havia a Hawaii? Hi havia peixos?” “Sí, n’hi havia molts, de peixos.” “I dofins?” “També hi havia dofins.” “I taurons?” “I taurons.” Busca taurons al sac de les joguines, sense gaire èxit. Hi troba un peix de color rosa, se’n alegra i continua preguntant. “Papa, i tu tenies por dels taurons?” Contesto jo: “No, Laura, els taurons tenien por del papa, perquè sabien que a Cuba havia menjat tauró a la planxa”. “Havies menjat tauró a la planxa, a Cuba?” “Sí.” “I ells ho sabien, i et tenien por?” “No, no em tenien por, els feia pena, perquè estava molt prim i no era bo per menjar.”

Ara sembla preocupada. “No trobo res que pugui ser l’aigua.” Li dono una samarreta lila. “Lila no pot ser, seria aigua bruta.” Li porto un pijama blau. “Massa clar, no pot ser un blau tan claret”. “Laura, és la meva última oferta, o tens aquest blau, o no en tens cap.” S’ho pensa i l’agafa. Havent solucionat el problema de l’aigua, torna als animals. “Papa, quins animals més hi havia a Hawaii?” “N’hi havia de tot.” Troba un poni, una abella i una tortuga al sac de joguines. “Tots aquests?” “Sí, tots aquests. I també hi havia dragons.” Intento intervenir per informar el públic que de dragons no n’hi havia, tot i que mai no hi he anat, però no em fan ni cas. “Sí que n’hi havia, de dragons. I sí que hi has anat.” Deixo passar el tema dels dragons i m’interesso per la segona part de l’assumpte. “Hi he anat, a Hawaii? Quan?” “Avui, mama. Avui.”

(Publicat a la secció "Parlem?" del Butlletí de la Universitat d'Andorra)