L'esperit del vi

El fet de beure l’alcohol, a Rússia, és un afer pràcticament religiós, o com a mínim, espiritual. La versió russa de la paraula “alcohol” no s’assembla als seus equivalents romànics i germànics, sinó que procedeix de la paraula llatina “spiritus”: l’esperit. L’explicació n’és relativament prosaica, ja que correspon a la paraula que idearen els alquimistes quan van descobrir l’alcohol: “l’esperit de vi”, per indicar que es tractava de la seva essència, de l’ànima de l’embriagament. Però no es tan sols qüestió del nom de la cosa.

D’entrada, el gust de l’alcohol per consumir no sol tenir rellevància pel ritual. S’intenta que el líquid a les ampolles no sigui especialment verinós, o com a mínim, que no tingui efectes immediatament letals, però la funció de la beguda alcohòlica, per a un bon rus, no és semblant a la funció d’una tassa de cafè: no té per què servir per fer plaer a les papil·les gustatives; el seu objectiu és la intoxicació. Però no es tracta d’una intoxicació indisciplinada: com qualsevol bogeria col·lectiva i santificada pel costum, té les seves normes molt estrictes. D’entrada, la borratxera és una cosa d’homes; no està pas prohibida a les dones, però no és gens obligatòria per a elles. Si una dona vol beure, és com si volgués jugar a futbol o fer el servei militar: pot fer-ho però en l’opinió de tots aquells qui la rodegen, no té per què. En canvi, un home que no beu sol provocar sospites: o és musulmà, o està malalt, o no vol embriagar-se per no compartir secrets que no haurien de sortir a la llum del públic. No té l’opció – oberta a les dones – de no beure perquè no vol. “Beu amb mi,” diu un rus a l’altre, i el fet de refusar, si bé no és necessàriament una ofensa, fa tremolar els lligams de l’amistat. “No vols beure amb mi? Que no em respectes?..”

L’alcohol que es beu com a part del ritual de l’embriagament és per força un alcohol fort. Naturalment pot ser qualsevol cosa, incloent-hi el vi o el xampany, però l’opció clàssica és el vodka, licors forts a base d’herbes o baies o – com a mínim a la meva regió – el conyac (crec que en català s’hauria de dir “brandi” però la paraula russa és “conyac”) procedent d’Armènia o Geòrgia. Els conyacs o armanyacs francesos també valen, tot i que són més cars. Mentalment dividim una ampolla de mig litre entre tres persones – “mig litre entre tres” és un concepte popular molt bàsic – però aquí es tracta més aviat d’un mínim indispensable que no pas d’un límit. Es beu en gots petits o grans; si els gots són grans, cada vegada s’hi posa més o menys una quarta part del got (s’hi pot posar més, però, si d’entrada es disposa d’una quantitat il·limitada d’alcohol). Cada vegada que el got s’aixeca, es buida el contingut d’un tràngol, i es menja alguna cosa (tradicionalment pa, peix salat o cogombres agredolços) per acompanyar-lo. L’opció de beure a poc a poc contradiu l’objectiu final de l’embriagament, i no s’encoratja.

Abans d’aixecar el got, es diu un brindis, que pot ser llarg o curt, però sol ser força llarg. Si ho recordo bé, cadascú diu els brindis en torns. Sempre es beu per la salut i per les dones (que poden ser “les belles dames” o tenir característiques més atrevides i elaborades segons les circumstàncies), i molt sovint se sol beure per la tranquil·litat de l’ànima dels morts. Durant l’època soviètica, amb la religió mig prohibida i definitivament marginada a l’esfera de les dones preferentment velles i els professionals del culte, l’embriagament col·lectiu era pràcticament la única forma permesa d’una pregària tant pels vius com pels morts. Un cop apropiadament borratxos tots els membres del cercle, comença la conversa. Un home rus mitjà, en un estat sobri, parla poc, i necessita l’excusa o l’ajuda de l’alcohol per explicar-se. Tot el que es diu en l’estat d’embriaguesa, si es bo, es considera dit de tot cor (“in vino veritas” és una de les poques frases llatines que tots coneixem), si és dolent, s’excusa (“un borratxo no sap què diu”). Es considera que els borratxos sempre tenen sort (per molt que la realitat pugui contradir la creença). Tot i així, per ser respectat, un participant del ritual d’embriagament deu complir amb tots els detalls tradicionals del ritual: beure sol, o beure sense acompanyar la beguda amb tapes, o fins i tot beure sense brindar (o sense tenir res a celebrar), es considera un tret d’un alcohòlic i desqualifica a un borratxo com a tal.

Al principi havia dit que les dones no tenen la mateixa obligació de beure que els homes. Creieu-m’ho, tot i que naturalment en una companyia mixta s’intentarà obligar a les dones a beure conjuntament amb els homes, per a que no els emprenyin, per a que els facin companyia, i per assegurar la possibilitat d’orgia més o menys salvatge posterior a la celebració. Quan hi ha homes i dones bevent junts, en un moment donat la conversa moltes vegades se substitueix amb un cant coral de cançons populars, amb o sense acompanyament musical. No recordo si els homes sols – sense dones – també canten; crec que no.

S’ha de tenir en compte que tot i que he descrit el tipus d’embriagament col·lectiu que trobo més tradicional i més interessant antropològicament, a Rússia amb ell coexisteixen altres maneres d’emborratxar-se més semblants a l’occidental (com per exemple, la borratxera de la discoteca), comuns entre les persones relativament joves i/o solteres. En tot cas, la capacitat de beure molt i no caure es considera digna d’admiració, com de fet, se’n considera també en moltes altres cultures. Hi ha gent que fa trampes abans de les borratxeres col·lectives, amb la idea de semblar més forts del que són realment: una de les coses que havia fet personalment una servidora és beure oli (o menjar mantega) vint minuts abans de començar a beure, per untar l’estómac. Ho podeu provar: a mi no em funciona, i em comença a provocar malestar fins i tot sense beure.

I ¿quin sentit té, - dirà l’amable lector, - aquesta excursió etnogràfica per a mi?.. Doncs fàcil i senzill: penseu que si veieu russos borratxos o emborratxant-se, penseu que esteu presenciant una forma de patrimoni immaterial de la humanitat, i sigueu comprensius. No us poseu a competir amb un rus en temes d’ingestió d’alcohol, perquè en tota probabilitat en té més pràctica que vosaltres. I – a no ser que vulgueu participar en un ritual d’embriaguesa col·lectiva (alguns fins i tot diuen que després de quatre o cinc ampolles de vodka consumits arriben a veure el dimoni) consumiu amb moderació.

(Publicat al Fòrum.ad el 7 de gener del 2011)