La teva llum

Foto: Reinaldo Márquez

La meva filla Laura és un sol de cinc anys. Ja ha lliurat la seva primera dent de llet a un ratolinet responsable, perquè li’n porti una de nova, que ja no caurà. Està a l’edat de fer preguntes, i fa uns dies demanà als padrins: “Si hi ha el Dia del Pare i el Dia de la Mare, ¿quan és el Dia de la Filla?”.

Segons els documents oficials de l’ONU, el Dia del Nen –i de la Nena, naturalment,– és el 20 de novembre, però a molts països se celebra en dates diferents. La idea de dedicar un dia especial als drets dels nens sorgí a l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1954. Cinc anys més tard, es va adoptar la Declaració dels drets dels infants i el 1989 la Convenció sobre els drets dels infants, que més endavant, va ser un dels primers tractats internacionals firmats pel Govern d’Andorra.

El Comitè Nacional d’Andorra per l’Unicef, sempre en una estreta col·laboració amb el Govern, vetlla per la defensa i la promoció dels principis i objectius de la Convenció i del seu millor coneixement per part d’educadors i educadores.

Els articles 12 i 13 de la Convenció sobre els drets dels infants parlen del dret dels nens a la llibertat d’expressió. L’infant, “així que tingui un judici propi”, té el dret “a expressar la seva opinió en tot allò que l’afecta i a veure com aquesta opinió és atesa”.

Els objectius de l’Unicef inclouen el compromís de promoure la participació dels infants i joves “perquè donin la seva opinió i es responsabilitzin de totes les accions que els afecten”, perquè s’escolti l’opinió dels nens i que aquests siguin respectats com a persones amb plens drets, capacitades a prendre part en els processos d’adopció de decisions a la família i a l’escola i “encoratjar el Govern perquè els seus plans polítics, socials i econòmics donin prioritat a la infància”.

Una de les seves vessants més conegudes i summament importants és el treball d’implicació de les persones, entitats i empreses en la millora de la situació dels infants que viuen als països més pobres, donant-los suport econòmic.

Gran part dels habitants d’Andorra no hi té dret de vot. Tot i així, una societat civil solidària i informada pot influir en les decisions polítiques a través dels mitjans de comunicació, associacions voluntàries i organitzacions no governamen- tals i, naturalment, participant en el funcionament dels partits polítics. Una de les vies per aconseguir que tots els nens estiguin adequadament atesos és crear més guarderies i llars d’infants, amb un personal degudament format.

S’ha de prestar una atenció encara més seriosa als problemes de famílies monoparentals. És necessari millorar el marc legal destinat a protegir les víctimes de la violència en família. Hem de procurar una coordinació àgil de tots els programes de diferents ministeris i diferents autoritats municipals, dissenyats per poder garantir una atenció adequada per a tots els nens, als nivells de salut, d’educació i de serveis socials.

Una altra fita que tenim és la d’assegurar que els nostres fills, en un futur, tinguin el dret de treballar i establir negocis en diversos països d’Europa, un dret garantit per convenis bilaterals adequats. Al nivell de la salut pública, l’adopció d’una llei que reguli l’ús del tabac als espais públics és necessària per evitar l’addicció al tabac en infants com a fumadors passius.

Són les set del matí, i mentre estic acabant d’escriure l’article, la filla em crida per desitjar-me un bon dia. L’agafo de la mà i li explico que l’estimo i que estic a punt de marxar a treballar. Em fa un petó i es queda amb el papa, que la portarà a l’escola. Aprofito el camí a la parada de l’autobús per rumiar que sóc un d’aquells casos de mare treballadora que passa un temps ínfim al costat dels seus fills.

La meva mare també ho era, i la mare de la seva mare. Les societats canvien, vivim en una casa més gran de la que tenien els nostres padrins, gastem roba més elegant i sabates més boniques, però no arribem a tenir més temps per als nostres éssers més propers.

Amor meu, t’escric per desitjar-te un feliç Dia de la Filla, se celebri quan se celebri. En els pocs moments que ens veiem, intentaré ser-te la millor mare del món, la més hàbil i la més atenta. Procuraré actuar sempre en el teu millor interès. Intentaré no defraudar-te. Mentre visquem i a l’eternitat, t’estimaré.

(Publicat al Fòrum.ad el 22 de maig del 2010)