El defensor del lector

Foto: Reinaldo Márquez

El fet de ser lectors habituals d’un diari o d’un altre ens defineix tan clarament com el fet de ser del Barça o del Madrid, com el fet de pertànyer a un partit polític, com la nostra professió. La seva línia editorial té un paper destacat en la construcció social de la realitat. No desestimarem la part que hi juguen els altres mitjans de comunicació; els diaris, tanmateix, són un assumpte més seriós que la televisió i la ràdio. Un reportatge audiovisual, per definició, és una seqüència.

És tècnicament possible tenir-lo gravat i tornar enrere a qualsevol moment, però no és el procediment habitual d’un usuari. Per separat, aquests sons i imatges poden tenir més força que mil paraules impreses, però se’n van. Els titulars i les fotografies d’un diari, en canvi, es mantenen estàtics davant dels nostres ulls. La premsa és tan poderosa que ens podria deixar indefensos. Qui ens garanteix que els diaris estiguin al servei dels seus lectors, sense abusar de la seva confiança? Qui ens protegeix d’una crua manipulació, a un maltractament directe o indirecte dels nostres sentits i sensibilitats?

Molts diaris de renom han creat una figura que garanteix els nostres drets: el Defensor del Lector. És una figura semblant a la del Raonador del Ciutadà: defensa els interessos de la ciutadania davant del poder periodístic. Els lectors d’El País i La Vanguardia ens podem posar en contacte amb el Defensor del Lector per correu electrònic, carta o telèfon. El Defensor del Lector atén les queixes, suggeriments i inquietuds, i vigila perquè el tractament dels textos, titulars i el material gràfic s’acordi amb les normes ètiques i professionals del periodisme, universalment establertes.

L’estatut del Defensor del Lector habitualment forma part del Llibre d’Estil del diari en qüestió. Un Llibre d’Estil és una altra eina a la defensa del lector que trobo indispensable. Tenint un Llibre d’Estil a la seva disposició, tots els periodistes i redactors poden afinar el seu tractament del material periodístic d’acord amb uns criteris clarament establerts. Els lectors es poden familiaritzar amb aquests criteris. Al pròleg de la nova edició del Llibre d’Estil de La Vanguardia, el catedràtic de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Josep Maria Casasús el defineix com a “una eina primordial que apunta a l’objectiu d’harmonitzar un estil propi de redacció que enllaça amb la millor tradició d’aquest diari i amb la sensibilitat i els interessos generals de la societat a la qual serveix”.

La creació de Llibres d’Estil per a tots els diaris principals d’Andorra, redactats i supervisats amb l’ajuda d’experts en la llengua catalana, podria contribuir a la millora general de l’ús del català entre els estudiants del nostre país. La funció educativa de la premsa és molt important. La funció informativa no deixa de ser crucial, però quant a la resta de les funcions de la premsa descrites en la famosa tríada (formar, informar, entretenir), tal vegada m’atreviria a dir que educar és més important que divertir. No es tracta solament de formar l’opinió dels lectors sinó també de difondre els nous usos de la llengua catalana, d’educar el gust literari del públic. D’aquesta manera també asseguraríem que el procés de lectura ens aportés més plaer. Faríem possible que la combinació d’uns continguts de qualitat amb una correcció gramatical i estilística impecable ens regalés amb una prosa exquisida.

El paper de la premsa és notori tant en la formació de lectors com en la formació d’escriptors. No hi ha millor manera d’esmolar la ploma, de tenir un contacte directe i gairebé immediat amb un públic variat i exigent, que escriure en una publicació periòdica. Molts grans escriptors han sigut columnistes notoris. Els llibres d’estil ajudarien també els columnistes a definir la manera de transmetre el seu missatge més clarament d’acord amb les exigències del periodisme de qualitat. Podrien servir de llibres de consulta per a tots nosaltres i, molt especialment, per als estudiants universitaris que volen esdevenir periodistes. A part d’això, podrien ajudar les persones que estan aprenent el català com a llengua estrangera en cas de possibles dubtes estilístics.

Tal com hem dit al principi, tots els futurs Llibres d’Estil haurien de definir també la figura del Defensor del Lector que defensi els nostres drets.

(Publicat al Fòrum.ad)