Tu ja m'entens

Hi ha un típic somriure maliciós que et treu de polleguera cada vegada que se’n dóna el cas. “He anat de vacances a Cuba.” Vet aquí el somriure maliciós. Potser hi feies un curs de jazz, a Cuba: és igual. La noció de “vacances a Cuba” implica una connotació de turisme sexual per a la grandíssima part de la població. “La meva dona és russa”. Somriure maliciós equiparable amb l’exemple de les vacances cubanes. Ja pots explicar que l’has conegut a Andorra: només et servirà per rebre el segon somriure. “Guaita què bé: i què hi feia, a Andorra?” – “Treballar”. Un somriure molt comprensiu: - “Quina casualitat. Treballar de què?” - “De professora d’idiomes.” (poso el meu propi exemple) – “Mira quines coses. Una professora de llengües russa a Andorra.” I no et desfàs de somriures maliciosos en tota una dècada. Això et passa quan la teva vida presenta un encreuament accidental amb els tòpics
existents. Si haguessis anat de vacances a Viena i t’haguessis casat amb una finlandesa, no et passaria res de l’estil. Que no hi havies pensat? Doncs ets una presa fàcil. Aguanta’t i somriu amablement.

- I a mi, - em dirà l’amable lector, - què m’importa aquesta història?.. És fàcil i senzill: hi ha un tercer maliciós somriure. Imagineu-vos una colla de milionaris al seu iot al mig del Carib. “I tu, on tens els teus diners?” “A Andorra.” Vet aquí el somriure maliciós. “Guaita què bé: diners a Andorra.” Ja pots explicar als cotertulians que tens una relació excel•lent amb la hisenda, tots els documents en regla, i has escollit la teva banca andorrana perquè et dóna les millors condicions i el millor servei. No et desfaràs dels somriures comprensius: “Ja t’entenc, ja t’entenc: les millors condicions.”

Com es canvia d’imatge, sense deixar de ser qui ets? Com gaudir de les avantatges que t’ofereixen els tòpics, havent après a viure amb el seu costat dolent? No en tinc ni idea. Probablement val la pena. Jo sé de què us estic parlant: el meu home està casat amb una russa. També s’ha de dir que ha anat de vacances a Cuba. Dues vegades.

(Publicat a la secció Diari Obert del Diari d'Andorra l'1 de setembre del 2010)