Alguna cosa no va bé al Principat d’Andorra. Divendres passat, el teatre Shakespeare’s Globe va portar Hamlet a Sant Julià de Lòria com a part d’una gira per tots els països del món, i les files 14-22 de l’auditori Claror estaven totalment buides. Dos-cents llocs vacants es veien especialment desolats amb els llums encesos de la sala (requeriment del director de l’obra perquè els actors connectin amb el públic), i em vaig començar a castigar per no haver fet propaganda de l’obra als alumnes de la nostra escola d’idiomes, als professors, als examinadors d’anglès amb els quals col·laboro.
La representació hauria d’haver atret professionals de l’ensenyament i del teatre, els entusiastes de la lectura i de la música. Pel que fa a organització, gestió i previsió ha fallat almenys un dels tres factors següents, o potser tots tres: la definició del preu de les entrades (durant la gira mundial de Hamlet de Shakespeare’s Globe, el cost de les entrades varia en funció del país i del lloc on es fa la representació), la mida de la sala i la comunicació de l’esdeveniment, tant al país com a una escala més internacional.
Des de la nit de l’obra el meu cor habita a Elsinor. Quin goig de poble ple de fantasmes i amenaces incertes, germans traïdors i vells grandiloqüents, joves desesperats i pares controladors, amics infidels i morts metafòriques! Si us vau perdre la representació de Shakespeare’s Globe a Laurèdia, seguiu-los a Liechtenstein i Luxemburg, i si no queden entrades potser tindreu sort i els agafareu a Ljubljana, i entre riures i llàgrimes recordareu per què aguantem el greuge dels superbs,
l’amor burlat, la lentitud de la justícia,
l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny
dels ineptes pel mèrit pacient (i que em perdoni Joan Sallent per agafar un tros tan llarg de la seva traducció del famós monòleg sense permís).
Aquest mes de març, per una nit i per a uns pocs afortunats, se’ns ha obert la porta a un teatre ambulant on dotze actors, entre ells els magnífics Keith Bartlett (rei Claudi i rei Hamlet) i John Dougall (Poloni i Enterramorts), fan diversos papers a la vegada, i canten i ballen i toquen violins, címbals i acordions. L’únic que té només un rol assignat és el príncep de la tragèdia (Naeem Hayat). Hi ha llocs del món on el mateix espectacle ha reunit fins a 3.000 espectadors. A finals d’abril tornen a actuar al Globe de Londres i les entrades ja estan esgotades. Les marionetes humanes britàniques de diversos orígens ètnics van oferir un xou divertit i dinàmic, amb una posada en escena exquisida i intel·ligent, d’una qualitat que rares vegades es pot veure a les Valls. El text abreviat de Shakespeare en anglès anava acompanyat de subtítols en català.
(Publicat al BONDIA el 9 de març de 2016. Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada