Opsímata i amanuense

No sé de què em sorprenc si és la cosa més normal del món. La reina d'Anglaterra, com sempre, passeja pel jardí amb els seus gossos (es veu que es diuen "corgis"). De cop i volta, aquests es posen a bordar com bojos: han descobert la biblioteca mòbil de la ciutat de Westminster aparcada al costat dels cubells. La reina puja els esglaons de la furgoneta per demanar disculpes per l'enrenou que han muntat els corgis, i decideix que "ara que hom és aquí, suposo que hom hauria d'endur-se un llibre en préstec". Seguint les rígides pautes de la seva educació ("hom s'ha d'acabar el que li posen al plat", tant el pa amb mantega, com el puré de patates, com els llibres, també), el llegeix des del principi fins al final. Dimecres vinent, va a tornar-lo, i acaba agafant-ne un altre.

A poc a poc, comença a trobar un cert plaer en la lectura - a la qual també és aficionat un dels rentaplats, "l'únic usuari aparent" de la biblioteca mòbil, a part de la reina. Les lectures del rentaplats tendeixen a venir dictades pel fet si un autor és gai o no, però això ofereix un camp considerablement ampli, i es pot dir que és força llegit. La reina veu que és un noi intel·ligent, i insisteix que el facin un dels patges, per molt que el secretari li indiqui que el Norman (així es diu el rentaplats) no és prou maco per fer de patge. A mesura que va llegint més i més, la reina descobreix la definició correcta de la funció del nou empleat de la seva planta. Abans era rentaplats; ara és un amanuense. Un assistent literari. Més endavant, descobreix també el que és ella mateixa. És una opsímata.

Tinc moltes ganes d’explicar-vos tot el llibre, però no seria just. Us l’heu de llegir, perquè us ho passareu bé. És divertit, i quan ho dic, vull dir que és un d’aquells fantàstics llibres anglesos, on la gent intensament convencional viu la vida d’estrictes límits i en fa una meravella. És una d’aquestes vides on el destí et deixa un ínfim marge de creativitat, i sense sortir d’aquest marge, complint amb el teu deure, però a la teva manera, arribes a ser millor persona. Portes aquell destí previsible i previst a la més resplendent perfecció.

Alan Bennett és un dels autors britànics més aclamats d’avui en dia. Us recomano el seu llibre “Una lectora poc corrent” publicat per l’editorial Anagrama i Empúries, traduït per Ernest Riera.

(Publicat al Fòrum.ad el 4 de febrer del 2011)