Russo-lauredians

Els russos estan de moda. De veritat, he tingut sort. He acabat vivint en un lloc on els russos estem de moda. I -ull viu! - és un cop de sort impressionant, tenint en compte que a l'època de la meva adolescència no estàvem de moda ni a casa nostra. Partícularment en algunes parts de la nostra casa d'aquell moment no estàvem gens de moda. Recordo uns amics russos que vivien en una antiga república soviètica (no us diré quina però bàltica) i temien per la tomba del seu avi (havent tingut més aviat poca sort, l'avi s'havia mort poc després de traslladar-s'hi per estar més a prop de la família). Deien que s'havien profanat moltes tombes que portaven noms russos en les làpides.

No té cap gràcia, ser filla d'un imperi. I ara resulta que sí que en té una mica, de gràcia, perquè hi ha tòpics divertits i fins i tot certs que coneix tothom quan t'identifica com a russa. És un orgull saber que la llengua en la qual "sonà el teu primer vagit" ("quan del mugró matern la dolça llet bevies", tinc uns tics literaris que no tenen remei) va donar al món grans autors, pensadors, escriptors, poetes d'un do immens. És curiós percebre que la gent pensa que tens alguna mena especial d'ànima misteriosa (la russa, és clar) pel sol fet d'haver nascut en un racó del món que estava lluny de tot menys fàbriques d'indústria pesada. És bo - què carai, és bo! - que els teus amics sempre sospiten que podries ser una milionària encoberta undercover en un pis de dues habitacions.

En resum, estic tremendament contenta de que es facin les Jornades russo-lauredianes. M'encanta la idea d'un munt de nens russo-lauredians fent matriosques amb ampolles blanques de llet (activitat prevista pel dissabte dia 13 al Museu del Tabac, a les 11:00). M'agrada la idea de tallers de pintura i cuina i ball. L'únic que falta a aquestes jornades seria reciprocar la iniciativa. ¿No seria pas bonic que a la meva ciutat natal (per exemple) es muntessin unes jornades andorrano-ekaterinburgueses? Amb una escudella de Sant Sebastià a la ribera del riu Iset, l'esbart de Sant Romà ballant a la Plaça de l'Any 1905 (és la plaça principal, allà on es troba el Consell de la Ciutat), tallers de cuina andorrana als restaurants locals (si vénen tants a  visitar-nos aquí, que sàpiguen també fer un bon trinxat a casa seva) i uns concursos de qui farà un edifici de Caldea més bonic de plastilina (o si no us agrada Caldea, que siguin orris o esglésies romàniques, vosaltres mateixos). Ho començava a dir en broma, però de tant parlar-ne, m'ha fet il.lusió. Senyors, senyores, quan tingueu una estoneta, muntem unes jornades andorranes a Ekaterinburg.

(Publicat al BONDIA el 10 d'octubre del 2012)