diumenge, 24 de novembre de 2013

El blat madur i amb ell, les males herbes

No ens assemblem en res a aquells homes que, al mateix temps que domesticaven la primera ovella i la primera cabra, van començar a cultivar el blat –que ja coneixien en el seu estat salvatge – uns 8000 anys enrere. Per molta novel·la històrica que podem arribar a llegir, se'ns fa difícil imaginar l'agrònom de l'època que va catalitzar la mutació gràcies a la qual va resultar una planta amb llavors més grans que les del blat silvestre. A Grècia, les espigues de blat van esdevenir un dels atributs principals de la deessa del pa i de l'agricultura Demèter, filla de Rea i Cronos, germana gran de Zeus. Demèter, o Ceres (el seu equivalent romà), és la «mare del gra», la deessa que alimenta. Segons la llegenda, mentre cercava la seva filla Persèfone, va cuidar dos nens: Demòfon i Triptòlem, fills del rei d'Eleusis. Als dos, va decidir conferir-los dons extraordinaris. Volia que Demòfon esdevingués immortal, i cada nit exposava el seu esperit a les flames de la llar de foc. A Triptòlem –aquell mateix agrònom de l'antiguitat que ens és difícil imaginar–, li va ensenyar a cultivar el blat. Li va regalar un carro adornat amb serps i estirat per dracs voladors per a que recorregués el món i difongués el seu art a tots els pobles. Alguns dels reis als quals Triptòlem va ensenyar l'agricultura, es van negar a compartir aquests coneixements.
Així ho va fer Lincus, rei dels escites, i va intentar assassinar Triptòlem per a que no ensenyés l'agricultura al seu poble nòmada. Demèter, però, ho va impedir. Va convertir Lincus en un linx, un animal de gran sentit d'oïda i gran precaució que encara ara habita els boscos de coníferes d'Euràsia: alguna vegada, quan era petita, l'hi he vist de lluny. Més endavant, Triptòlem va instituir els misteris d'Eleusis: misteris que semblaven contenir l'esperança d'una vida després de la mort, i involucraven la intoxicació narcòtica de grau important de tots els participants. En tot cas, els participants no podien revelar el contingut dels misteris als no-iniciats, so pena de mort. Al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, s'hi pot veure un relleu del segle V abans de Crist: Triptòlem de peu entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat.
Els altres misteris celebrats en principal expressió del culte de la Demèter eren les Tesmofòries: les festes de la fertilitat en les quals només les dones casades amb ciutadans atenencs podien participar. No en sabem gran cosa a part de que incloïen un dia de dejuni (només es podien menjar llavors de mangrana), i després una matança de porc. En aquella època, les dones no solien escriure gran cosa més que cartes privades, i no tenim fonts en què poder confiar. Aristòfanes, el meu comediògraf preferit de tots els temps, en va escriure una comèdia on se'n reia de les dones i dels homes, dels polítics i dels borratxos, dels poetes tràgics (Eurípides en particular), dels homosexuals i heterosexuals, dels vells i dels joves, però a part d'assegurar el final feliç, això no ens ensenya gaire sobre com eren les coses en realitat.
Poques plantes tenen tan bona premsa com el blat, fins i tot ara, a l'època de la seva omnipresent modificació genètica. Al món de la màgia i dels somnis, també hi juga un paper prominent. Si has somniat amb camps amplis de blat, se't pot felicitar: tindràs un èxit en les empreses que tenen, per a tu, una gran importància. Si somnies amb el blat madur, tindràs un matrimoni feliç. Si somnies amb el blat podrit, tindràs decepcions a la vida. 
(Publicat a El Periòdic d'Andorra el 4 de novembre de 2013)
Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor