dissabte, 29 de setembre de 2012

Una bola blanca plena de llum


“Imagina’t –m’han dit– dins d’una bola blanca plena de llum. L’energia que ve de les teves mans ha format aquesta esfera. Tota la teva felicitat es concentra en ella.” Fet. Ja hi sóc, al centre d’un cabdell de fi bres d’energia, blanques, com si fossin fetes de cotó, però més radiants. M’hi sento bé. S’hi respira a ple pulmó. M’hi he fet un niu.

“Ara deixa que hi entri una persona que hi vulguis incloure.” És fàcil, fer la tria. Que vingui la meva filla. És una nena curiosa. Segur que voldrà venir. Viurem en un món fantàstic.

“Ara intenta incloure-hi tota la terra, totes les persones.” La bola blanca plena de llum comença a créixer, a obrir-se. Amb els segons que se’m deixen per fer-hi entrar a tots, no hi arriben a entrar més de vint persones. Bé, potser quaranta. La selecció que en faig és arbitrària. Sí, la família. I tots els que, ara mateix, es troben al meu costat. I tu, que saps que hi entres. I aquella senyora que treballa a la biblioteca. I els conductors d’autobús. I el Morell. I els gats.

“Inhala. Aplica el mulbanda.” La part del mulbanda us l’explicaré en una altra ocasió; és una cosa que forma part de les classes de ioga. “Exhala. Desfés la posició.” Avui, de nou, com ja m’havia passat abans, no he pogut fer entrar tota la terra a la meva bola blanca plena de felicitat. Només hi han arribat alguns, i en desfer la posició em desespero en saber que encara queden milions d’estimats que no he pensat a convidar-hi. Vius i morts.

“M’has de donar més temps”, protesto. “M’has de donar més temps.” No he pogut incloure tota la terra en una bola blanca plena de llum. Tota la sala plena d’amics i amigues (ells rai, a ells sí que els hi he inclòs!) riuen meravellats. “La propera vegada ho fas més ràpid i hi inclous tot l’univers.” Ho intentaré. És un bon propòsit. Potser la magnitud de l’objectiu m’ajudarà a complir la tasca.

Ara que escric, en fa vint-i-quatre hores. Segueixo pensant en amics i enemics, coneguts i estranys que, sense voler, havia deixat a fora. Judit. Ramon. Mònica. Rosa. David. Jaume. Formo cadenes de noms, de records, de lligams. Recordeu! Mai he volgut oblidar-vos. Ànimes, ombres, veniu. Us vull en la meva bola blanca plena de llum.

(Publicat al BONDIA el 26 de setembre del 2012)