La casa pirinenca

A la varietat de costums del món, trobem cases que no tenen portes ni parets. N'hi ha que són un tros de terra on viu una família. Els detalls arquitectònics depenen del clima i regulen la presència de gent aliena a la propietat. A les cases pirinenques, hi ha parets per aguantar l'estructura i protegir del fred. Tradicionalment, no estan tancades amb clau, però per entrar-hi obres la porta. Només hi entres quan hi ets convidat. Per això es diu que la gent és tancada. 

La meva interlocutora pensa que avui en dia, la informació esdevé de més a més efímera. Antigament les paraules estaven gravades en pedra; els pergamins eren més destructibles; els papers s'havien de guardar amb cura; els llibres electrònics s'apaguen i desapareixen. Des dels principis de la digitalització tots trobem llacunes a la història personal. Les nostres paraules i imatges es perden amb més facilitat. Fins i tot al nivell ideològic, la contaminació acústica va augmentant. Vivim en un món més fascinant però menys tangible, ens falta la solidesa de silencis, de compromisos i conviccions. 

Els valors de la solidaritat i llibertat, internacionals i universals, poden ser entesos de diverses maneres. La pertinença ideològica perfila el seu caràcter humà sense fer-los exclusius per a rics o pobres, dretes o esquerres, advocats o pagesos. Tots busquem justícia, intentant desfer-nos de les contradiccions innecessàries. És necessari oferir oportunitats iguals a les persones nascudes en condicions de desigualtat. La protecció de la dignitat del que pateix té la prioritat sobre la conservació de la comoditat dels privilegiats. Aquestes conviccions estan fortament arrelades als valors religiosos. És difícil encertar la solució beneficiosa pel poble, trobant l'equilibri entre l'opinió professional i la comoditat pràctica dels ciutadans.

Busco contradiccions al raonament de Rosa Ferrer, i no n'hi trobo. Hi ha diverses menes de veritats i edificis. Davant meu veig una sòlida casa pirinenca amb cara i ulls, amb portes i parets, construïda des dels fonaments fins al teulat.

(Publicat al Diari d'Andorra el 10 de juny del 2009).