Feliç aniversari

Quan era petita felicitava a tothom pels seus aniversaris. També felicitava els amics i coneguts per Cap d’Any (el Nadal a casa nostra, aleshores, es considerava exclusivament una festa de l’Església), l’1 de maig (el dia de la solidaritat internacional dels treballadors, també conegut com la Festa del sol i de la primavera) i el 8 de març (la Festa de les mares). És probable que en aquell moment també els felicités pel dia de la Revolució d’Octubre (el 7 de novembre, també conegut aleshores com a la Festa de la llibertat), però no en tinc constància. Per totes les dates senyalades, comprava targetes postals en un quiosc o a l’ofi cina de correus (amb clavells, coloms de la pau i banderes roges per la Festa del sol i la primavera; amb avets, decoracions nadalenques i l’Avi Fred, la versió russa del Pare Noel, per Cap d’Any; amb roses i margarides, per la Festa de les mares i per als aniversaris), i sempre escrivia el mateix: “Estimat (o estimada)... de tot cor el felicitem en el dia brillant (del seu aniversari, de la primavera, del solstici d’hivern...), li desitgem que tingui moltes alegries, magnífica salut, èxit en totes les coses. Un petó, de part de la família Grebennikov.” Crec que ho vaig fer aproximadament fins a l’edat de 16 anys. Tenia una petita agenda amb tots els aniversaris dels amics i familiars. Enviava postals fi ns i tot a la gent que veia cada dia.

Vint anys més tard, sovint se m’obliden els aniversaris. Recordo el 23 d’octubre: el meu home va tenir la gràcia de néixer a la distància temporal de sis mesos exactes del seu sant, i és difícil oblidar-se de Sant Jordi, amb totes les roses i dracs i lectures contínues. Recordo el 23 de juny: ens vam casar, ara fa deu anys, la vigília de Sant Joan. Recordo els dies que van néixer la meva filla, la meva germana i els meus pares. Quant a la resta... bé, l’alerta del mòbil i la meva pàgina del Facebook ens ajuden a no oblidar-nos de quan va néixer una part dels nostres amics i coneguts; sempre resem perquè no fallin les tecnologies. Al Facebook, tendeixo a felicitar gent que es diuen Xarxa de Parcs Naturals i Biblioteques de València i amb tota probabilitat no reconeixeria els titulars d’aquests perfils si els veiés pel carrer tret que portessin un cartellet de “Biblioteques de València”–però què voleu que us digui, em fa il·lusió que hi hagi xarxes de parcs que compleixen anys–. I naturalment, fan il·lusió els aniversaris de la gent que conec.

Avui, el 26 d’octubre, és l’aniversari de quatre persones que conec. Mai no he trucat a cap d’elles per felicitar-les, ni mai no els he regalat res, ni per l’aniversari ni en cap altra ocasió. El seu aniversari, me l’han recordat les xarxes socials, però si avui, el dia 26 d’octubre, trobés qualsevol d’ells pel carrer, em faria molta il·lusió felicitar-lo. Els conec suficientment per dir que desafi n qualsevol teoria que manté que els nascuts el mateix dia s’assemblen entre ells –però hi deu influir la diferència d’edat entre el més jove i el més gran–. Avui, complint la tradició de la meva infància llunyana, agafo una postal imaginària, tota decorada amb flors d’Andorra, les flors de l’estiu que acaba de passar gencianes grogues, orquídies del bosc. Feliç aniversari, Òscar, Cristina, Anna, Marisol. Feliç aniversari, també, Elisa –jo crec que no et conec, però estàs en bona companyia–. El mes de octubre, mes groc (per les fulles dels bedolls), mes de l’òpal (per la seva pedra de naixement), mes de la lluna plena de l’hivern (perquè fa anys es creia que el dia de lluna plena d’octubre començava l’hivern) és un bon mes per néixer. Que siguin molt feliços tots els que hi fan anys.

(Publicat al BONDIA el 26 d'octubre del 2011)

Il·lustració: targeta postal "Per molts anys!" de l'artista G. Kurtenko (1983)