dissabte, 10 d’abril de 2010

Repte

Foto: Susanna Ferran, IMAND.AD

Sempre he trobat que la realitat andorrana és singular, molt particular i força paradoxal. Com a exemple del seu caràcter poc comú, es podria citar el fet que en els tretze anys de la meva residència, he sentit més d’una vegada que Andorra es percep com una illa. Les comparacions amb la vida illenca són freqüents i semblen encertades. Les muntanyes són ones gegants. Els autòctons se senten separats del “continent” per una frontera espiritual que em costa descriure. El món illenc és un món tancat, un món que et convida a estudiar-lo a prop, encerclar-lo amb una volta, emprenent un viatge de descobriment.

En Marc Colomines i en Txema Trull fa anys havien donat una volta a Menorca en caiac. El que s’han proposat aquest any és d’una certa manera semblant: es tracta de portar a terme una volta a Andorra en 7 dies. Un equip de 10 riders –esquiadors professionals– buscaran els millors descensos freeride del país durant una setmana, acompanyats en tot moment per un equip de fotògrafs i videògrafs que enregistraran els descensos i la convivència. Tal com llegim a http://www.andorrafreeride.com/ (“Andorra Freeride Week, retransmesa on line dia a dia”), no és una cursa ni una competició. És una aventura, un doble repte –el de l’esquí i el de les noves tecnologies.

IMAND –l’empresa autora de la idea original– és una empresa jove, versàtil i plena d’idees. Es defineixen com a desenvolupadors de continguts audiovisuals; els serveis fotogràfics que ofereixen inclouen fotografia d’estudi, interiorisme, arquitectura, projectes especials, impressió per a col·leccionisme i postproducció digital. Els coneixem com a autors de diversos projectes publicitaris, com per exemple les imatges de la nova campanya de Crèdit Andorrà, les imatges de la web http://www.ordinostudios.com/, les portades dels catàlegs d’Andorra Turisme de l’any 2010 i, per suposat, en la seva faceta principal del primer banc d’imatges d’Andorra, Pirineus i muntanya, especialitzat en imatges d’alta qualitat, afiliat associat del CEPIC, Coordinadora Europea de Bancs d'Imatges.

Actualment IMAND representa 28 fotògrafs. Els seus fundadors, Susanna Ferran i Marc Colomines, van ser guanyadors del Premi Retorn Innovadors 2007, concedit per l’Oficina d’Innovació Empresarial del Govern d’Andorra dins del marc del “The future of Europe Summit” celebrat a Andorra. Els seus reportatges documentals inclouen, entre d’altres, la cobertura del Summit 2009.

Un dels meus amics (entranyables amics!, com diria el flamant Antoni Morell), amant de la saviesa i devot del sant Wittgenstein, em repeteix amb freqüència que “el que es pot arribar a dir es pot dir clarament; i d’allò de què no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”. A la meva manera poc filosòfica i poc wittgensteiniana sempre em quedo amb la primera part de la frase. Allò que es pot dir s’ha de dir clarament. Totes les coses que no tenen nom se’l mereixen. La bellesa de la natura espera dels humans que en creïn una imatge que li correspon. La creació d’imatges documentals omple la realitat de contingut simbòlic. Podem dir que aquest contingut sempre havia format part de les muntanyes, només estava esperant que els fotògrafs i els documentalistes el trobessin i hi donessin forma.

El resultat que IMAND desitjaria obtenir de la setmana Freeride és la creació subsegüent d’un llibre de fotografia, un mig metratge (amb el qual els agradaria participar al Festival de Cinema de Muntanya) i una exposició fotogràfica ambulant (els destins de la qual serien Andorra, Barcelona, Madrid i Londres) dedicada a Andorra redescoberta, vista pels esquiadors i pels fotògrafs documentalistes tal com abans no s’havia vist. L’objectiu és fer-ho cada any.

Desitgem-los sort. El que he vist fins el dia d’avui dels treballs d’IMAND em fa pressentir el desenvolupament d’un punt de vista original, d’un traçat d’una nova via de creació de continguts documentals sobre la realitat pirinenca. Donem-los suport, seguint la setmana Freeride a través d’internet, flicker, twitter, facebook i vimeo.

Esperem que els documentalistes aconsegueixin donar una forma innovadora i idònia als continguts audiovisuals de la seva creació, que les seves imatges ens ajudin a entendre el món en què vivim, perquè entendre és estimar. Que ens ensenyin el món transformat en imatges, digitalitzat i fet un símbol. Que ens demostrin el que es pot copsar a través de la barrera d’objectius i pel·lícules. Són joves, són tota una promesa, desitgem-los sort en el camí començat amb empenta i coneixement. El que es pot dir, que ho diguin clarament. I del que no es pot dir, cal guardar-ne silenci.

(Publicat al Fòrum.ad el 10 d'abril del 2010)

2 comentaris:

Enric ha dit...

Desde la comarca d'Osona, concretament desde la meva població Calldetenes, seguiré donant soport a tot l'equip, riders, fotógrafs, videógrafs, etc... per que arribin fins al final d'aquesta històrica volta, conquerint tots els cims i fent les millors baixades d'aquest meravellós país que és Andorra. Molta sort a tot l'equip, us segueixo dia a dia republicant les vostres noticies pel meu canal del facebook.

Enric Suñé Ibarra

Alexandra Grebennikova ha dit...

Moltes gràcies, Enric, de part de tots els qui vivim a Andorra i estimem les seves muntanyes.