dimecres, 20 de gener del 2010

Els rics i els guapos

M'ho hauria de fer mirar: desconfio dels rics i dels guapos. No en desconfio totalment, just una mica. Si parlo amb un home de presència física, diguéssim, ordinària, el tracto bé. Si sembla un Apol•lo o l'equivalent de les estàtues clàssiques que m’agradaven de jove, el miro amb una expressió que sembla dir, de mala manera: “Ep! Que jo no vull res”. Faig el mateix amb aquells qui, segons la meva opinió, gaudeixen d’una situació econòmica avantatjosa: si em paguen un aigua, dono les gràcies amb una ridícula mirada que sembla dir: “Me la podia pagar jo”. Només ho deixo de fer en casos de proximitat i confiança especial. Amb gent que conec poc, em surt de l’ànima.

La majoria som “normalets”: ni guapos ni lletjos, ni rics ni pobres. Ara, quan hi ha algú que destaca per guapo o per ric, em costa molt reconciliar-me amb aquests fets de les seves vides. Tinc la mania de pensar: “Bé, té diners, però és bona gent?”; “Sembla una súpermodel, però té un doctorat?”. Com si estigués escrit que el ric és dolent i el guapo és ximple. Milito per la igualtat de gènere, per la igualtat de gent de totes les edats i procedències nacionals, però pateixo brots de xovinisme contra la bellesa i el benestar aliens.

I mira que els diners, com a concepte, no em fan nosa: si en tinc una certa quantitat i els puc gastar, ho faig amb molt de gust. I no em molesta que la gent em trobi atractiva. És la bellesa i el benestar dels altres que acuso. I no hi ha dret.

Sabeu què? No ho faré més. No diuen això dels bons propòsits de l’any acabat de nèixer? Brindem per un 2010 sense prejudicis. Oi que volem ser intel•ligents i bons? Doncs no ens passarà res si ens fem també rics i guapos. Perquè la bellesa i la riquesa no són coses d’envejar i de condemnar: són coses que hem de crear i de compartir. Volem el benestar i la salut, la perfecció i l’alegria, la pau i el respecte: militem per protegir-los. Amics, em costa dir aquestes paraules, però us desitjo que sigueu rics i guapos.

(Publicat a la secció Diari Obert del Diari d'Andorra el 20 de gener del 2009)