diumenge, 27 de novembre de 2016

Tornem a l'escola

En un obrir i tancar d’ulls, han passat les vacances. Sempre són curtes. S’acaben cada cop que ens despistem. Tan bon punt hem pujat a peu al santuari de Meritxell, tal com mana la tradició, comença un nou curs. Tornem a l’escola. És una festa i un neguit, com si els nens cada vegada s’embarquessin en un vaixell enorme amb destinació a diversos ports. Com si el nou any escolar fos un creuer en què tota l’escola fa un trajecte per oceans desconeguts. Per molt hàbil que sigui la tripulació, per molt il·lusionats que estiguin els passatgers, als pares sempre ens preocupa que tot surti bé, que tot us vagi bé, i ens sentim orgullosos i inútils, i us enviem pensaments i paraules d’encoratjament des de la costa. Fer-vos costat en tots els vostres viatges, educar-vos en l’esperit de la llibertat perquè pugueu gaudir de totes les meravelles del món, sense més límits que el respecte per la dignitat humana: això ho somniem tots, pares i avis, ensenyants i monitors.
Tornem a l’escola, filla. Ja fa nou anys que t’hi acompanyem i aprenem de tot el que aprens, i celebrem tot el que celebres, i si alguna cosa et preocupa, hi som per ajudar-te, com també hi són els mestres i les amigues. Em sap greu que no tinguis un germanet o una germaneta que també t’hi acompanyi, però la vida va com va i em sembla que has après a compartir i a discutir, a guanyar i a perdre, a perdonar i a equivocar-te malgrat ser filla única en una casa on la proporció d’adults sobrepassa amb escreix la de nens. Ja sé que et faria molta il·lusió tenir germans. Desitjo que mai no et falti l’alegria d’estimar i ser estimada.
Tens 11 anys. Ja ets molt gran i encara ets petita. Tens un sentit de l’humor molt semblant al del teu pare i nades més ràpidament que jo i el pare junts. M’agrada veure com nades, com dibuixes, com rius, com balles. M’agradaria que no et costés gaire trobar allò que més t’agradi a la vida, perquè si ho trobes i t’hi dediques plenament, et sentiràs feliç i realitzada a la feina i en el temps lliure, que depèn molt d’allò que fem en hores de treball. Com tots els anys, aquest mes de setembre comença un camí que et portarà nous reptes, nous enigmes, noves coses per aprendre. Estic molt contenta que vagis a classe, on creieu que la vostra força rau en la suma de les contribucions de tots. M’ho passo molt bé quan imagino el vostre treball cooperatiu en grups, les vostres idees i els vostres invents, la vostra forma de ser, els vostres jocs i els vostres desacords. Quan faig classes d’anglès a nens de la teva edat, o més petits, o fins i tot una mica més grans, sempre et veig en ells. Bona sort. Espero que l’any escolar que comença sigui, per a tots vosaltres, un viatge de descobriment bonic, profitós i alegre.
(Publicat al BONDIA el 14 de setembre de 2016. Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor)