dimecres, 24 de novembre de 2010

Chicken at work

Hi ha molta gent que té literatura instructiva als lavabos. Nosaltres no en som cap excepció. Al lavabo petit, a sobre d'una capsa de plàstic blanc (ara que hi penso, no sé què tenim a dins, sempre està tancada) hi jeuen un manual de golf per a principiants, un comentari il•lustrat a "Evgeni Onegin" de Puixkin i un divertidíssim llibre per a gestors de projectes anomenat "Pasturant pollastres" (Herding Chickens). També podria significar "Pasturant gallines".

Ara mateix, mentre ho escric, estem tenint una discussió semàntica amb el meu home, enginyer informàtic i cap de projectes, sobre el sentit de la paraula "chickens" al títol del llibre, i la possible traducció del terme "chicken" amb la paraula castellana "pollo", que en el seu context quotidià significa "un problema". Crec tenir dubtes prou fonamentats sobre la possibilitat de traduir la frase habitual entre els meus amics i coneguts "hoy hemos tenido un pollo en el trabajo" com a "today we've had a chicken at work". Fins i tot la versió catalana de "avui hem tingut un pollastre a la feina" no m'acaba de sonar bé.

Això no obstant, l'argument d'en Jordi és prou sòlid. La feina en qüestió és la seva i no la meva, i es veu que habitualment consisteix en gestionar problemes i no pas en pasturar gallines, tot i que sospito que les dues tasques no tenen per què ésser mútuament excloents. Segons l'entenc jo, la idea de pasturar gallines s'aproxima al conegut concepte anglès de "pasturar gats" (herding cats), de vegades aplicat a la política. En ambdós casos, es tracta d'una feina inacabable i desesperant que requereix inventiva i esforç. El problema s'agreuja amb la circumstància que ni l'un ni l'altre no hem acabat de llegir l'esmentat llibre sobre la gestió de projectes. Només sabem que és bo a base de llegir-ne fragments.

Ja ho sé, el terme "bo" emprat aquí és molt relatiu. Tots els llibres d'aquesta mena són compendis de dictaments del sentit comú. Però ja se sap (i sempre ho repeteixo) que el sentit comú és el menys comú dels sentits, i normalment no fa mal repassar les idees que li corresponen. A més a més, utilitza l'argumentació "ad absurdum", i inclou consells sobre la pèrdua més efectiva de temps, el mite del multi-tasking (ja sabeu, aquella gent que escriu els informes, parla per telèfon i menja l'amanida mentre condueix) i instruccions per a que les reunions durin eternament que trobo encertades. I sobretot, ens recorda que el camí més cert cap al fracàs és el de no tenir cap pla d'acció.

És cert. L'última vegada que vaig tenir una conversa sense cap pla d'acció, la hora se'n va anar en orris. I la penúltima vegada, també. Els meus llibres del lavabo no arriben a tenir en mi l'efecte desitjat. Potser hi hauria de tenir la “Crítica de la Raó pura”, a veure si ens instruïm.

(Publicat al BONDIA el 24 de novembre del 2010)

3 comentaris:

iago andreu ha dit...

Està molt bé el post, però llegint el titular esperava que el contingut fos un altre, de l'estil de "chicken at work, do not disturb". És nonesense, però és molt divertit, oi?

Alexandra Grebennikova ha dit...

És boníssim!!! :-)

Alexandra Grebennikova ha dit...

Tot i que la no-intervenció en el cas d'un "genius at work" és més adequada...