divendres, 18 de març de 2016

Quan l'art era vida


Si encara no heu entrat a la pàgina del llibre Aspectes de l’art popular d’Andorra, de Sergi Mas i Balaguer, a http://vkm.is/sergimas, no badeu que us queden tres dies, tres dies comptats, per poder aportar la vostra contribució al magnífic i entranyable projecte que ens presenten Hèctor Mas i Txema Díaz-Torrent. Val la pena fer-ne part per no perdre la memòria del temps quan l’art no es distingia de la vida.

Els afortunats que arribin a temps per participar en el micromecenatge n’obtindran diverses recompenses: un exemplar signat del gravat a la veta de la fusta “El ruc de la remunta marcant-se un rigodó”, l’Auca de Ntra. Sra. de Meritxell amb el text de David Gálvez, unes postals originals de la sèrie exclusiva per a aquest projecte i molt més. El llibre Aspectes de l’art popular d’Andorra està inspirat en una col·lecció d’objectes d’art popular pirinenc i andorrà que Sergi Mas ha reunit en més de mig segle de treball d’investigació.

La diferència entre la població actual i els andorrans que fa un parell de segles cultivaven trumfes i pasturaven ovelles a les Valls d’Andorra és menys patent que la que hi ha entre la població dels Estats Units al segle XXI i els indis americans dels temps precolombins. ¿O no ho és? ¿Què se n’ha fet, avui, de cistellers i paraires, de teixidors i esclopers? Les muntanyes els recorden. Als dibuixos de Sergi Mas, el seu món reviu. Els artesans humils de les Valls on no hi havia cap òrgan d’administració pública que volgués subvencionar la creació, ni popular ni moderna, feien que la quotidianitat fos més bonica a còpia d’ornaments ancestrals, creences profundes i una pisca d’avorriment que ara ens falta. Els ferrers i fusters i pastors d’aquesta benaurada terra feien el seu art sense cap somni de glòria, sense copiar idees que han funcionat bé a les grans capitals del món, però eren el sòl en què creixia l’ànima del poble. La seva resurrecció a l’obra de Sergi Mas és una penyora d’amor al país, a tots els qui hi vivim i respirem el seu aire.

Dalles, jous... ¿no són vells trastos mig dignes d’oblit? Ni parlar-ne: cobren vida, recreats per un artista. És un miracle: no cal ser amant del passat i dels seus vestigis per admirar els dibuixos de Sergi Mas i perquè les seves narracions et facin somniar. El que fa Sergi Mas no pertany al passat: és avui que dibuixa les forquilles i salers musicats que ens arriben dels altres segles. És avui que arriba a l’arrel de l’ànima del poble.


Gràcies a la generositat dels contribuents, el llibre, en el qual l’artista lauredià treballa des que el conec, i això equival a molts anys, s’editarà amb un bon relligat, amb la coberta impresa a dues tintes i amb un tiratge de 750 exemplars.

(Publicat al BONDIA. Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor)