divendres, 19 d’abril de 2013

La flor del lotus


Si agafo les meves memòries d'infància com a punt de referència (ho faig sovint), veurem que per a mi, quan era una nena amb uns ulls menys blaus que els de la meva mare, una boca molt prima i un nas massa llarg, el lotus s'associava amb tres coses distintes. La primera era el detergent. Crec que a la Rússia soviètica de la meva infància no hi havia més de tres o quatre marques de detergents per a la rentadora, i la més popular, o la més accessible, es deia Lotus. Feia bona olor, o potser m'ho semblava. La segona era la postura del lotus, la manera de seure amb les cames creuades. Eren uns temps anys llum abans del meu primer contacte amb el ioga kundalini, la imatge de Guru Ram Das que –coses curioses que té la vida– va contribuir considerablement en calmar el mal del meu cor, i dècades abans de l'aparició del centre «Om ioga» de Sant Julià de Lòria que us recomano assíduament. Encara no sabia res del lotus com a símbol d'aquell qui fa el correcte en cada moment, per sobre dels interessos personals, deixant anar qualsevol possible benefici a la voluntat de Déu. Ara, m'agrada aquesta dimensió espiritual, tot i que l'ignorava de petita: la capacitat de transcendir, de resistir les temptacions mundanes, el no-aferrament: «aixeca les arrels i vola». I la tercera: la història dels mariners d'Odisseu. ¿La recordeu?
Quan Odisseu i els seus companys van ancorar a una costa estranya per obtenir aigua fresca, hi van trobar un poble sense disposicions hostils: era el poble de lotòfags. Els lotòfags varen rebre els grecs amablement. Els varen donar de menjar el fruit de lotus: i aquell qui el menjava perdia les ganes de tornar al seu país. Volien romandre al lloc, però el seu capità –Odisseu– els va obligar a aixecar les veles, i marxaren, plorant.
El lotus representa l'eternitat, l'elegància i la perfecció, la recuperació de les malalties, la pura gràcia i el renaixement de la bellesa. Cada vespre, tanca els seus pètals i torna a l'aigua pantanosa, per tornar a sortir-ne a l'alba i obrir-se, resplendent. Neix de la fang, però resta pur, talment com el Buda nascut al món. Diu la llegenda que quan va néixer el Buda i va fer els primers passos: allà on els seus peus tocaven el terra, brotava una flor del lotus. 
Totes les divinitats del budisme o bé reposen sobre la flor del lotus, o bé la tenen a les mans. El buda es considera el cor del lotus: es dibuixa assegut en el tron que té la forma d'una flor completament oberta. La tradició oriental utilitza el lotus per marcar les tres etapes del creixement espiritual de la persona: la ignorància, l'intent de superar-la i finalment, la saviesa de la comprensió. Els tres elements que alimenten el lotus (la terra, l'aigua i l'aire) corresponen a les tres esferes de la vida humana: la material, la intel·lectual i l'espiritual.
Les flors de lotus de diferents colors s'associen amb tipus distints de la virtut. El lotus blanc simbolitza la completesa espiritual. El lotus vermell és el lotus de l'amor i de la compassió, de la passió, del patiment dels màrtirs: de totes les qualitats del cor. El lotus blau significa la victòria de l'esperit sobre els sentiments: és el símbol de la saviesa d'aquell qui ha trobat l'equilibri. El lotus rosa simbolitza la presència de la divinitat a la Terra.
(Publicat a El Periòdic d'Andorra el 8 d'abril del 2013)
Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor.