divendres, 8 de març de 2013

La terra on floreix el llimoner


Als temps immemorials, a l'Índia, a les valls del sud d'Himàlaia, creixien llimoners salvatges: un híbrid entre un poncemer i un taronger agre que havia aparegut a la naturalesa espontàniament. Des d'aquella època, els llimoners s'han cultivat a Egipte, a Roma antiga, i després, al segle XII, els croats els van introduir a Europa: a Itàlia i Espanya. 

Aquests arbres de fusta dura i groguenca, de crosta llisa, de fulles llargues i flors blanques, donen fruits àcids d'una gran utilitat: tonifiquen els vasos sanguinis, ajuden a combatre les infeccions respiratòries, activen els glòbuls blancs. Els ioguis diuen que per tenir bona salut, tots hauríem de menjar com a mínim una llimona el dia, o beure el suc d'una llimona.
Una vella llegenda oriental explica la història d'un favorit del rei que un dia va caure víctima de la ira del seu sobirà i va ser empresonat: només se li va reservar el dret d'escollir un menjar del qual podia gaudir cada dia. El presoner va sorprendre a tothom en decidir-se per les llimones, dient que «el seu aroma alegra l'esperit, la pell i les llavors són bons per al cor i el seu suc calma la set».
És un fet conegut que per sentir-te feliç, o com a mínim positiu, durant tot el dia, has de començar el matí olorant una llimona. És una de les raons per les quals m'he obsessionat, des de fa temps, amb la idea de comprar-me el perfum de Jordi Roca i Agustí Vidal Núvol de llimona, de Roca Perfums. Si es vengués a Andorra, segur que ja l'hauria comprat. La pàgina web del Celler de Can Roca, a través de la qual el venen, explica que és un perfum que s'inspira en unes postres: «un núvol de llimona que embolcalla un pa de pessic amarat de llet i llaminadures», i que està especialment dissenyat per desvetllar el record de la infantesa en totes les persones.
La meva mare posava pell de llimona al pa de pessic que feia cada setmana. A la meva ciutat, on la fruita mai ha deixat de ser un article de luxe, sempre hi havia llimones, probablement, degut al fet que es conserven intactes durant un temps llarg. Les llimones netegen l'ambient de tota mena d'energies negatives i són una rica font de vitamina C: per això, ocupaven un lloc d'honor a la cuina de la meva mare. Bevíem té amb llimona i llimonades, fèiem peix amb llimona, la posàvem a les salses. Els russos pensen que la llimona, a part de protegir-te de les infeccions i virus perillosos, et fa pensar més ràpid. A tall de curiositat, també us faig saber que he trobat a la web un remei casolà per desenamorar-se a base de llimones: s'ha de tallar una llimona gran per la meitat, imaginar que la mitja llimona que teniu a la mà és la cara de la persona que voleu oblidar, posar-hi sal i pebre i menjar-la tot dient: «Com no tinc ganes de menjar allò que menjo, se'm passaran les ganes de veure a (tal)».
Al judaisme, la llimona es considera la representació del cor humà, el símbol de la fidelitat, de la puresa. El seu aroma desperta un nou interès a la vida, ajuda a trobar solucions a situacions difícils de la vida. Els somnis de Goethe el portaven a un país dels llimoners en flor: «Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn?» A falta de perfums exòtics, em poso la crema de llimona dolça (la versió francesa del mateix nom diu «llimona tendra»), amb oli essencial de llavors de llimona, de Bodyshop: regal d'una estimada amiga.
(Publicat a El Periòdic d'Andorra el 28 de gener del 2013)
Text: Alexandra Grebennikova. Il·lustració: Jordi Casamajor.

4 comentaris:

JAUME CABOT ha dit...

Curiós i molt interessant. Seria bo que la gent prengués exemple i tot aniria millor.
Jo soc positiu i miro endavant. Serà pequé prenc cada dia 3/4 tés amb llimona?. Feicitacions per els teus escrits.

manel gomez morlans ha dit...

Alls, cebes i llimons, el metje als collons. Manel

Alexandra Grebennikova ha dit...

Moltíssimes gràcies Jaume! Que no ens falti mai el bon humor i les llimones per mantenir-lo :-)

Alexandra Grebennikova ha dit...

Jajaja Manel aquests sí que són ànims