diumenge, 23 de desembre de 2012

¡Pareu esment als baobabs!


El baobab, arbre sagrat dels africans, sovint apareix als mites fundacionals dels pobles, ciutats i regnes. Sembla que estigui coronat amb arrels en lloc de branques, i gràcies a elles, treu la seva força del cel. 

Les explicacions que es donen de la seva forma inusual són diverses. Una llegenda diu que quan els animals es van posar a plantar arbres, la hiena va arribar tard, i l'últim arbre que li quedava era el baobab. Enfurismada, el va plantar al revés. Diuen també que el baobab creixia al jardí dels déus i el dimoni, mogut per l'odi, el va arrencar i el va tirar al terra.
El baobab, l'arbre de la vitalitat i perseverança, es va agafar al sòl sec amb les seves branques i va continuar creixent. L'altra llegenda diu que quan Tore, el déu dels boscos que apareix en forma de lleopard, va plantar el baobab, l'arbre es va posar a créixer incontroladament. Astorat per la velocitat del desenvolupament de la vida vegetal, el va capgirar i el va plantar cap avall, per a què l'arbre capgirat seguís creixent amb més moderació. Tot i així, l'alçada dels baobabs pot anar de 5,30 metres fins a 47 metres d'alçada. A l'època de les pluges, els baobabs acumulen grans reserves d'aigua en el tronc molt gruixut, fins a 15 metres de diàmetre. Si dues o tres de les seves llavors caiguessin a casa meva i creixessin, acabaria com una còpia exacta del gandul del famós dibuix de Saint-Exupéry.
Per als africans, el tronc d'adansonia sovint serveix de lloc de sepultura o habitatge, o d'una mena de graner on es guarda el menjar i l'aigua. A Sudàfrica, al tronc del baobab Sunland, un dels arbres més vells del món (uns 6000 anys) hi ha un bar-restaurant i un celler de vins. A dins d'un altre baobab, hi ha una parada de camions. A la pel·lícula musical animada El Rei Lleó, Rafiki, el vell i savi mandril, conseller important i defensor d'en Simba, viu en el tronc d'un baobab. Segons ens relata al seu llibre el periodista català Xavier Moret, aquell qui ha dormit a l'ombra d'un baobab un dia tornarà a l'Àfrica. També es diu l'arbre del pa de simi , boaboa, tabaldi, l'arbre ampolla. Són comestibles els seus fruits, les llavors, les fulles i l'escorça. De diverses parts del baobab es produeixen collarets, medicines, teles, sabó, cola adhesiva, goma i milers d'altres coses útils. En un dels blocs en llengua catalana – Centpeus –he llegit una multitud de fets curiosos sobre aquest arbre malgirbat.
Per exemple, s'hi explica que per protegir-te dels atacs dels cocodrils, has de beure l'aigua en la qual s'han mullat llavors de baobab, i que hi ha una creença que diu que qualsevol que arrenqui una flor de baobab acabarà devorat per un lleó. Hi ha vuit espècies de baobabs, una de les quals, Adansonia digitata, creix a les regions àrides i seques de l'Àfrica, l'altra, Adansonia gibosa, al nord d'Austràlia, i la resta, a Madagascar. Apareix als escuts de Senegal i de la República Centreafricana.
L'any 2002, a Sudàfrica es va establir l'Orde del Baobab, pels ciutadans que destaquen en les seves aportacions en diferents camps de la ciència, negocis i servei a la comunitat. La classe superior de l'Orde del Baobab, atorgada pels serveis excepcionals, és la del Conseller Suprem. El baobab és un símbol de la tolerància, i l'estabilitat, i un tradicional lloc de trobada. El desembre, els baobabs floreixen. Les seves grans flors blanques són pol·linitzades per un ratpenat que es diu ratpenat frugívor pallós.
(Publicat a El Periòdic d'Andorra el 10 de desembre del 2012).
Text: Alexandra Grebennikova. Il·lustració: Jordi Casamajor. 

2 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Gràcies, Alexandra. Sempre escrius coses interessants.

Alexandra Grebennikova ha dit...

Gràcies Shaudin!!!! Bones festes!!!! Molts petons