dimarts, 15 de maig de 2012

"A l'ombra d'un taronger"


Text: Alexandra Grebennikova     Il·lustració: Jordi Casamajor
Lluny, lluny d'aquí, hi havia un taronger en flor. Un taronger que encara tenia taronges groguejant com l'or. El vent bategava les fulles tremoloses; a l'aire se sentia la flaire dolça de les flors més blanques, les flors innocents, i el silenci escoltava com refilava el rossinyol. Semblava un taronger sortit d'un quadre de Santiago Rusiñol, d'un poema de Josep Lluís Pons i Gallarza, i ens feia recordar que veure tarongers en flor pel teu camí és un presagi de bona salut. Ara que hi penso, potser presagiaven la bona salut només quan hi somiaves, els veies als somnis. I somiar amb taronges madures, significa felicitat oblidada.
El taronger, encara hi és. Li han caigut les flors perfumades. Fins a mitjans de tardor, no maduraran les taronges noves. Venint d'on vinc – i també vivint on visc – sempre m'he meravellat de la possibilitat de tenir tarongers, llimoners, ametllers a prop de casa. No he après a percebre'ls com a arbres del jardí: els arbres del paradís, potser.
Es creu que a la naturalesa no hi existeix la taronja dolça. Les taronges, tal i com les coneixem, per primera vegada deuen haver sigut cultivades a la Xina del sud, a l'Índia del nord est, i potser a l'Àsia del sud est, anteriorment coneguda com a Indoxina. Les taronges perses, que van ser portades a l'occident pels àrabs i ja es cultivaven en una gran part d'Europa del sud al segle XI, eren amargues i s'utilitzaven principalment en la medicina. Les taronges dolces hi van ser introduïdes, per primera vegada, al segle XVII, i estava de moda entre les persones benestants cultivar els tarongers als hivernacles – orangeries.
La llengua russa va adoptar la paraula que significa «taronja» de l'alemany, i el seu significat literal és «la poma de xina». Diuen que els xinesos la mengen durant el segon dia de les celebracions de l'any nou, per a que els portin sort. El dibuix que representa dues taronges i dos peixos en una cistella significa el desig de bona sort per tot l'any.
Els russos, especialment propensos a creure en tota mena de presagis i prediccions, del futur creuen que si estàs menjant una taronja i penses en una pregunta la resposta a la qual pot ser un sí o un no, la taronja et pot ajudar a respondre aquesta pregunta. Un nombre imparell de llavors dins de la taronja significarà un sí, mentre el nombre parell significa un no. Diuen també que la taronja és una de les fruites més íntimament relacionades amb el planeta Venus: si a la nit poses una taronja en un plat de coure i l'exposes a la llum d'aquest astre, i al matí, la menges, t'omplirà d'energia i de creativitat. També utilitzen la pela de les taronges per a la neteja ritual de les cases acompanyada amb pregàries. Quan jo era petita, les taronges – com totes les fruites exòtiques – eren més aviat un luxe poc vist, però la meva mare afegia la ratlladura de la pela seca de taronja al pa de pessic casolà i als pastissos.
Avui he llegit que els científics japonesos recomanen menjar sis taronges o més al dia, -–només taronges–,- com a mínim un cop per setmana. Així, l'organisme elimina les toxines i rejoveneix, a base de taronges. Quant a la flor del taronger, al Japó significa l'amor pur. A Grècia antiga, en canvi, era l'emblema de Diana. Per a vosaltres, la «mitja taronja» – un concepte que, al seu moment, em va costar entendre – és l'ànima bessona. Encara que no hi creguis, potser et farà gràcia saber que a l'Orient, són fruits que simbolitzen la immortalitat.
(Publicat a El Periòdic d'Andorra el 14 de maig del 2012)