"Cor i arrels d'avellaner"

Text: Alexandra Grebennikova. Il·lustració: Jordi Casamajor

Corylus avellana

El títol de la contraportada d'avui no són paraules citades d'un poema, sinó el nom d'una escultura del català Salvador Juanpere, pintor, escultor, gravador i dibuixant que ha excel·lit en conciliar la natura i l'artifici a la seva original, complexa i lúcida obra. Es una escultura de l'any 1987: arrels de bronze encerclen més de tres quarts del perímetre del cor de l'arbre, fent-lo semblar una joia gegant. És un cor d'alabastre, tot encongit, com una avellana envellida, una avellana aplanada i rugosa. Cor blanc abraçat pels arrels negres.

Som molts els qui hem buscat un punt mitjà entre la veritat i la narrativa, la naturalesa i la cultura, el misteri i l'art, expressar les coses apreses a través de la veu i el gest heretat, encastar els impulsos salvatges dins del marc de les convencions alienes. L'avellaner, que significa el coneixement i la inspiració, ens mostra un camí idoni per trobar el preuat equilibri. Si necessites trobar un indret tranquil per posar l'ordre en la teva ànima, asseu-te sota un avellaner: el seu fort caràcter t'ajudarà a veure el costat racional dels fets. És l'arbre de la justícia i dels justos, el símbol de la lògica i el seny. Els celtes el consideraven l'arbre de la saviesa, i deien que menjant avellanes augmentaves els teus coneixements. Els grecs curaven el mal de cap amb les avellanes, i pensaven que els nens que en menjaven regularment, creixien més grans.

De fusta d'avellaner, es feien estris màgics, vares i bastons. Podem llegir sobre les varetes màgiques fetes d'avellaner a les antigues fonts egípcies. A Escandinàvia, s'utilitzava per fer la limitació de camps de cultiu i camps de batalla. La fusta d'avellaner assegurava que ningú de fora, amb la màgia, hi pogués influenciar el transcurs natural dels esdeveniments. A Andorra, amb la vara d'avellaner es feien les vares de saurí per trobar aigua.

L'avellaner, a través dels segles, ha protagonitzat diverses llegendes que il·lustren el seu poder. Diuen que en marxar del Paradís, Adam es va emportar una branca d'avellaner. Noé va agafar aquesta mateixa branca en pujar a l'arca, i així va passar de generació en generació, fins a que no va esdevenir la vara de Moisés. Segons la tradició grecoromana, Apol·lo va lliurar a Mercuri una vara d'avellaner per a que li ajudi a distribuir les virtuts entre els humans. Els irlandesos expliquen que Sant Patrick va expulsar a totes les serps d'Irlanda amb l'ajuda d'una vara feta de fusta d'avellaner. És cert que avui en dia, a la terra irlandesa no hi viu cap serp. N'hi ha qui afirma que mai no n'hi havia hagut, n'hi ha qui sembla que recordi l'èxode de les serps, sota la mirada colpidora del sant, vençudes pels poders màgics de la seva fe i la seva vara.

A Gales, es creu que si portes una corona de fulles d'avellaner, tots els teus desitjos es faran realitat. Si et fa vergonya portar-la en públic, al descobert, però necessites urgentment que els teus somnis es compleixin, la pots portar amagada sota un barret. L'altra alternativa seria simplement portar una branqueta d'avellaner com a amulet o talismà.

A la poesia catalana, Marià Manent va fer menció d'avellanes i avellaners als últims versos del seu himne a la tardor, A mitjan setembre, versos tan macos que els citaré sencers: «I les aglans madures, pel camí,/ es desprenen del calze. L'avellana/ dringa pels sacs. La poma fa venir/ el gaig a la solana./ I si l'avellaner duu el fruit vinent/ en verdes arrecades, és vermella/ la pinassa, i les flors, vora el torrent,/ es parlen a l'orella».

(Publicat a El Periòdic d'Andorra el 20 de febrer del 2012 i a Amics Arbres · Arbres Amics el 26 de febrer del 2012)