dimecres, 16 de març de 2011

La Vall del Madriu-Perafita-Claror: l'esperança

“L’altre dia vaig llegir l’article/opinió, no en recordo el nom de l’autora, que proclamava que s’havia de fer urgentment un pla de gestió per a la vall del Madriu” escriu Marc Serrat a la carta al director del BONDIA, publicada dimecres passat, el 2 de març del 2011. És molt probable que el nom del qual no se’n recorda sigui el meu. En conseqüència, contesto, encara que no sóc la única qui ha parlat recentment sobre la necessitat urgent d’aprovar un pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror.

“Mai he vist la degradació constant que diu que pateix,” escriu Marc Serrat. “L’única degradació real era als camins per culpa de les motos de trial que trinxaven el camí, però ara això ja no succeeix perquè estan prohibides”. És cert: un cartell a l’entrada del Pont de la Plana notifica la prohibició, però està en molt mal estat i es fa cada vegada més difícil de veure. ¿Qui té la potestat, i la responsabilitat, d’actuar en la vall per sancionar els motoristes que traspassin els seus límits? Els banders i altres cossos o brigades comunals no tenen competència per sancionar-los. ¿Es mobilitzen els policies, o agents de circulació, per constatar el delicte in flagranti?.. Fins que no hi hagi senyalització adequada i control adequat, no tenim garantia que les motos i altres vehicles motoritzats no continuïn trinxant terrenys d’estatge alpí, molt fràgils, tenint en compte l’adversitat dels llocs i del clima.

No tenir cap pla de gestió no significa preservar la vall. Tot al contrari, el pla de gestió te per funció principal organitzar i regular les activitats i actuacions que s'hi poden fer sense malmetre els seus valors. Hi ha tres temes fonamentals que englobaria: conservacionista, social i econòmic. Al nivell conservacionista, es tracta de protegir l’excepcionalitat del paisatge cultural, revitalitzar els usos i les activitats tradicionals i prevenir els riscos de pol•lució atmosfèrica, acústica i visual; al nivell social, de la participació de la població local en la creació i reforçament dels lligams identitaris amb la vall; al nivell econòmic, la potenciació del turisme ecològic i la creació de nous llocs de treball.

Al nivell d’aplicació pràctica immediata, l’aprovació d’un pla de gestió permetrà portar a terme la restauració de les parets que borden el camí, columna vertebral de la Vall, i dels orris. Ja avui, els comuns, com per exemple Escaldes-Engordany, tenen gent especialment formada en la restauració de bens de pedra en sec, grans coneixedors del lloc, que esperen l’aprovació d’un pla de gestió de la vall per a que se’ls permeti actuar en la zona declarada patrimoni mundial.

Si volem que els nostres "néts puguin gaudir de la natura en un lloc incomparable", hem d’entendre que la natura és oportunista, i sense un treball constant i regular de manteniment, els llocs emblemàtics de la mà de l'home desapareixeran de forma ineluctable. No caldrà esperar ni la generació dels néts per constatar la pèrdua d'aquests bens valuosos per sempre.

(publicat al BONDIA el 9 de març del 2011)