dimecres, 23 de febrer de 2011

La Vall del Madriu: pla de gestió indispensable

Rellegeixo els retalls de premsa dedicats a la vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni de la humanitat des de 2004. Des de fa anys, manifesten el creixent malestar per la degradació constant de la vall, deguda als retards en la confecció del pla de gestió. Els cortalans denuncien problemes d’accés; sense un pla de gestió aprovat no es pot millorar el pendent del camí existent, ni es pot considerar l’habilitació de vehicles elèctrics adaptats. Sense un pla de gestió, les brigades especialitzades dels comuns no poden intervenir en el manteniment de la vall, no s’hi pot fer pràcticament res.

No totes les solucions de millora són acceptables: la construcció d’una carretera minvaria el valor excepcional del paisatge cultural de la Vall, i amenaçaria la permanència d’aquest paisatge cultural a la llista del patrimoni mundial: tots coneixem (i el reportatge d’Alba Doral al Diari d’Andorra del dilluns passat ens recorda) el cas de la vall d’Elbe, a la ciutat alemanya de Dresde, esborrada de la llista de llocs declarats patrimoni de la humanitat “després que es construís un pont de quatre carrils al cor mateix del paisatge cultural”. Així mateix, si la degradació present arriba a nivells encara més alarmants, hi ha el mateix perill d’exclusió de la llista. Hem d’aprovar el pla de gestió, amb les esmenes que calgui, amb les concessions que calgui: la vall se’ns mor.

Hi ha qui diu, ja des del primer dia: “I si ens treuen de la llista, ¿què passa? ¿De què ens serveix aquesta llista? ¿Qui són aquells buròcrates estrangers que vénen a dir-nos on i com hem de construir, o deixar de construir, les nostres carreteres, com hem de transformar les nostres cases, com hem de gestionar el nostre territori? Sempre ho hem sabut fer nosaltres, ¡i ara això!” Desgraciadament, la realitat ens demostra que una gran part del territori andorrà ja ha sigut irremediablement malmesa precisament per falta de planificació adequada. No es tracta tan sols del gran prestigi internacional de posseir un paisatge cultural inclòs a la llista del patrimoni de la humanitat de la Unesco (ja per si sol, un fet important). També és el repte d’arribar a conservar aquest paisatge, testimoni dels canvis climàtics del planeta i de la forma de vida dels avantpassats dels actuals andorrans, el seu excepcional valor universal.

Avui, més que mai, sento les possibles objeccions: aquesta russa, ¿què en sap, de la nostra terra?.. Me’l estimo, aquesta terra; no em tragueu el dret de veu allà on no puc tenir vot. Pels nostres nens que són andorrans en la igualtat, protegim la vall que és el nostre tresor. Per a tots els ciutadans del món que podrien gaudir d’aquest tresor i no podran, si el perdem. Es tracta de conservar el 9% del nostre territori, l’últim testimoni de la cultura muntanyenca andorrana. Posem-nos-hi d’acord, és una de les poques coses úniques que ens queden. Considero vital – vital! – que tots els partits que es presentin a les futures eleccions deixin clar, en el seu programa, la seva línia d’acció prevista quant a la urgent aprovació d’un pla de gestió per a la conservació de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. Espero i confio que serà un dels punts en els quals podran coincidir tots.

(Publicat al BONDIA el 23 de febrer del 2011)

2 comentaris:

Patrick ha dit...

Hola Alexandra! Un altre vegada et vull felicitar pels teus escrits. Ja t'ho he dit pero t'ho torno a dir, m'agrada molt com escrius! Estic content que algu vegi i denunci aquest tipus de coses. Tens tot el meu suport i estic convençut que és lo mateix pels altres guies i muntanyencs d'Andorra. Estic cada dia a la muntanya i visc directament del turisme, peró no faig el que hauria de fer, lluitar per les nostres muntanyes. També perqué no sé fer-ho. Sort que gent com tu escriu aquestes linies per defensar el nostre Patrimoni!Gràcies Alexandra, estic i estem amb tu!!!

Alexandra Grebennikova ha dit...

Moltes gràcies, Patrick!!!