dimecres, 6 d’abril de 2011

La il·lusió del lluny i de l'a prop

En primer lloc, us demano disculpes per la meva absència de la setmana passada. Sempre passo les eleccions com si fos una grip. No hi faig res ni hi participo –però em contagien sense voler, i reconec haver passat les últimes dues setmanes amb una febre relativament taronja amb elements de vermell i taques de verd‒. Com tots vosaltres, tinc amics a totes les formacions polítiques, i tinc una simpatia especial per més d’un parell de nous consellers. Amb els anys que passen sense sortir d’Andorra, agafes tantes simpaties, fas tantes amistats, que potser, si votés, sovint no em sabria decidir pels uns o pels altres i votaria en blanc, com el mossèn Ramon de Canillo. Esperem que, a l’hora de formar el Govern, s’aposti pel millor de cada casa. O, si voleu, deixem-nos de cases. Simplement, que s’aposti pels millors.

Tenir vint consellers del mateix color ja tira, com ha remarcat El Periòdic d’Andorra, cap al fenomen del monopartidisme, però siguem conseqüents: sempre he defensat la idea que l’important són les persones, i no les ideologies. I, si m’oblido de les suposades ideologies, si penso que es tracta de persones, i no de representants de partits, el nou Consell m’agrada. Dinàmic, força jove; algunes cares noves, les altres, conegudes i respectades. Paritari: 14 homes, 14 dones, i sense buscar-ho, ha sortit naturalment. Tenen una responsabilitat tremenda: amb una majoria absoluta, absolutíssima, com aquesta, aprovaran els pressupostos que calguin, poden canviar lleis, poden canviar la Constitució i, si no m’equivoco podrien proclamar la República. ¿O potser m’equivoco i no ho poden fer? Sincerament, espero que, com a mínim de moment, no la proclamin. Però tot –o quasi tot– no, tot és possible.

Ara bé, tot està per fer. Seguim en crisi, tenim els mateixos problemes amb Europa, hi ha negocis que tanquen, la desocupació creix, i puc continuar amb la llista de les nostres penes, però ara no toca... No tenim una vareta màgica per arreglar-ho tot de cop. Però el país ha cregut en aquests 28 homes i dones –hi ha cregut d’una manera definitiva i inequívoca i, si creiem en nosaltres mateixos, farem l’impossible. Ho farem bé‒. El nou Consell consistirà en 20 Demòcrates per Andorra –bona feina i un resultat impressionant‒, 2 representants de la Unió Laurediana, una candidatura parroquial sòlida de sempre, i no desestimem el resultat del Partit Socialdemòcrata: en aquesta legislatura, no tenen la mateixa representació que anteriorment, però aquests sis consellers són la veu d’un 35% de la població votant; tot i el vot de càstig d’aquells que n’esperaven miracles, tot i les rancúnies personals, sempre presents a la nostra meravellosa petita societat, a la circumscripció nacional els han votat 5.397 persones. Mirem les coses en perspectiva: són una força important.

¿Com serà, el nou Govern? Des de fa molt se senten veus que no descarten un soit-disant “Govern d’unitat nacional”; sempre l’he vist com una possibilitat més aviat bona, tot i que pot provocar una disparitat de criteris a l’hora de definir prioritats. En tot cas, sembla indiscutible que aquesta vegada el Consell i el Govern treballaran unts, i això inspira confiança. Sigui quin sigui el presumpte culpable del mal ambient parlamentari de la legislatura anterior, ja estàvem cansats de tanta crispació.

Enhorabona, amics. Enhorabona als guanyadors –perquè són els elegits del poble‒, i enhorabona a tots els qui hi heu participat i no heu pogut arribar allà on volíeu: la causa dels vencedors pot plaure als déus, però la causa dels vençuts pot inspirar els homes savis, i fer-los més forts. Enhorabona a tots els qui han treballat pel poble i no se senten recompensats: el vostre esforç i la vostra il·lusió ja en són una grata recompensa. Enhorabona –perquè creiem en una nova Andorra, “creient i lliure onze segles”, segons el seu himne, i sempre lliure, sempre plena d’esperança‒. De tot cor us desitjo una bona i productiva legislatura, i a treballar de valent. Visca Andorra. Virtus unita fortior.

(Publicat al BONDIA el 6 d'abril del 2011)