tag:blogger.com,1999:blog-5045752840040427577.post5756680915205912100..comments2023-09-26T14:51:28.561+02:00Comments on Avet Verd. Alexandra Grebennikova: Roure, temple obertAlexandra Grebennikovahttp://www.blogger.com/profile/00389635442048992390noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-5045752840040427577.post-36864283069045443142011-10-25T17:02:56.758+02:002011-10-25T17:02:56.758+02:00Podeu llegir els poemes sobre els roures als quals...Podeu llegir els poemes sobre els roures als quals em refereixo a l'article, i uns quants més, al <a href="http://amicsarbres.blogspot.com/2011/10/roures-verds-i-ocres.html" rel="nofollow">http://amicsarbres.blogspot.com/2011/10/roures-verds-i-ocres.html</a><br /><br />Feliç octubre a tots.Alexandra Grebennikovahttps://www.blogger.com/profile/00389635442048992390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5045752840040427577.post-22133133543867083682011-10-24T21:34:03.258+02:002011-10-24T21:34:03.258+02:00Quan vaig publicar aquest article a El Periòdic, u...Quan vaig publicar aquest article a El Periòdic, uns amics hi van deixar magnífics comentaris. Els he copiat en ordre d'aparició, amb les meves respostes. <br /><br /> #1 Cèlia 23-10-2011 12:44<br />I del bosc del col.le, que ara ja no està com quan nosaltres el podíem gaudir, recordo la seva frondositat, la seva olor, les glans a la tardor i les orugues a la primavera (ecs, quin fàstic!), la pedra gran, el Jesús de pedra... Són molts records i dels bons. Era la nostra via d'escape. Ah, me n'oblidava: i les voltes al bosc que ens feia fer el Jordi Pantebre com a última prova del curs. Quin martiri de prova, je, je! Quins records! Si vull portar l'Àngel al Janer és, entre d'altres motius, pel bosc. Espero que ell també el gaudeixi!<br /><br />#2 A. Grebennikova 23-10-2011 19:07<br />Gràcies, Cèlia!!! Heu pujat tots molt bé, a prop dels roures! Segur que entre d'altres motius, és pel bosc. Un petó<br /><br />#3 Arnau 23-10-2011 20:18<br />Gràcies Alexandra per exposar tant magníficament el perquè el bosc del Janer era tant màgic. Sempre l'havia trobat especial i tota la vida en guardaré un record dins meu,<br />Ara a més a més, queda per sempre l'empremta a l'hemeroteca del diari :-)<br /><br />#4 Meri Rabadà 23-10-2011 20:33<br />Oh! Si, Alexandra, jo sóc de les afortunades que van crèixer envoltada de roures jugant en aquell bosc màgic....quin bons records d'aquells roures!!!!<br />Ten raò Celia, jo també porto els meus fills al Janer, en gran part, pel record d'aquells bosc on vaig viure tantes aventures....<br /><br />#5 Meri Rabadà 23-10-2011 20:36<br />Oh! Si, Alexandra, jo sóc de les afortunades que van crèixer envoltada de roures jugant en aquell bosc màgic....quin bons records d'aquells roures!!!!<br />Tens raò Celia! Jo també porto els meus fills al Janer, en bona part, per les meravelloses aventures viscudes en aquell bosc...(incloses les voltes del Jordi Pantebre) ;-)<br /><br />#6 A. Grebennikova 23-10-2011 20:36<br />Gràcies, Arnau! Sempre m'ha fet il·lusió que hàgiu tingut, de nens, un lloc per ser feliços. Una forta abraçada<br /><br />#7 A. Grebennikova 23-10-2011 20:42<br />Gràcies, Meri!!! No us imagineu la il·lusió que em fa poder-hi reunir, en aquesta pàgina, una petita part dels vostres records. Una abraçada<br /><br />#8 Rosa 23-10-2011 20:43<br />i... la llenya del roure és la que dóna més escalfor a la llar de foc... Gràcies Alexandra per fer-nos rememorar una època meravellosa de la nostra infantesa (només vaig estar un any al Col·legi Janer, però va ser el primer que va inaugurar l'escola, abans havia anat a les Monges de la Sagrada Família a la casa del benefici).<br /><br />#9 A. Grebennikova 23-10-2011 21:04<br />Gràcies, Rosa!!! Sí, és la que dóna més escalfor. També m'han dit que a base dels grans, se'n pot fer una beguda semblant a cafè - no sé si només es fa a Rússia o també aquí. Segons Manel Niell i Antoni Agelet ("Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu), també s'utilitzaven, per l'ús medicinal, les flors, l'escora i la cendra del roure... Són arbres preciosos, i per alguna raó - probablement per ser veïns del Col·legi Janer - aquí tenim més presents els roures de la teva parròquia que de totes les altres. No sabia que també hi havies anat, al Janer... Una abraçadaAlexandra Grebennikovahttps://www.blogger.com/profile/00389635442048992390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5045752840040427577.post-1731572820664248052011-10-24T21:21:26.217+02:002011-10-24T21:21:26.217+02:00Moltes gràcies!!!Moltes gràcies!!!Alexandra Grebennikovahttps://www.blogger.com/profile/00389635442048992390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5045752840040427577.post-78542365462156471142011-10-24T19:34:56.170+02:002011-10-24T19:34:56.170+02:00Sempre m'ha agradat el so dels glans en caure,...Sempre m'ha agradat el so dels glans en caure, tot i que en el meu cas són d'alzina sureda. D'on sóc no hi ha gaires roures. Però si que s'associa a la fortalesa i a la saviesa. Bona entrada.Alyebardhttps://www.blogger.com/profile/06453695870135560805noreply@blogger.com