dimarts, 10 de maig del 2016

Bona sort, Cathy O'Dowd


Aquest mes es compleixen vint anys des que Cathy O’Dowd, veïna de la Massana, va esdevenir la primera persona sud-africana a coronar l’Everest. Al seu interessantíssim i inspirador llibre Just for the Love of it (publicat a l’editorial Free To Decide de la Massana l’any 1999, i reeditat en 2013 per Crux Publishing) evoca el moment en què Nelson Mandela va trucar a l’expedició sud-africana per la ràdio al camp base per dir que creia en ells: sabia que ho podien aconseguir. És ben possible que el president de Sud-àfrica no tingués la més mínima idea de l’escalada ni de la climatologia de l’Himàlaia: tanmateix, les seves paraules els van servir d’inspiració. Cathy O’Dowd hi va arribar: i es va convertir en la primera dona del món que va pujar l’Everest per les cares nord i sud. Avui combina l’ofici d’oradora motivacional amb la participació en les expedicions a diferents entorns extrems del món.

Cathy és una apassionada de l’alpinisme i l’esquí de muntanya. Ahir va començar l’expedició a la muntanya Logan (5.959 m), el pic més alt del Canadà i el segon més alt d’Amèrica del Nord, com a part d’un equip de sis persones de l’Eagle Ski Club (Regne Unit) liderat per Philip Jardine. La muntanya Logan té una circumferència base més gran que qualsevol altra muntanya de la terra d’origen no volcànic. Està situada al sud-oest de Yukon, a prop de la frontera amb Alaska, i és el lloc on el maig de 1991 es va enregistrar la temperatura més freda de la terra fora de l’Antàrtida: -77,5°C. Es tracta d’una expedició amb esquís: els membres en equip pujaran la ruta tirant el seu equip en trineus, excepte en els trams de massa pendent, on carregaran els esquís i els trineus a les motxilles. L’única forma de comunicar-se amb el món exterior que tindran seran missatges de text per satèl·lit. És una zona molt remota, coberta d’una espessa capa de gel i subjecta a canvis de temperatura extrems i imprevisibles, a causa de la seva proximitat amb el golf d’Alaska. No és gaire freqüentada pels aventurers. No més de 100 escaladors arriben al cim de la muntanya Logan cada any: molt pocs, comparant-ho amb les més de 1.000 persones a l’any que arriben al cim de la muntanya Denali, de 6.140 metres, el pic més alt d’Amèrica del Nord. L’única manera d’accedir a la glacera per començar la ruta és en una avioneta diminuta, en grups de dos.

La ruta des del camp base fins al cim són uns 35 quilòmetres i, per poder-hi arribar, Cathy, Iona, David, Matt, Chris i Philip hauran de fer-la dues o tres vegades, ja que, per disposar de tot l’equipament necessari, l’hauran de transportar en parts a cada nova fita des del campament anterior, enterrar-lo a la neu, marcar-lo amb un waypoint GPS, tornar, aixecar el campament i pujar-hi un altre cop. Si fa bon temps (cosa que és poc probable), l’expedició durarà divuit dies. Bona ruta, Cathy, i bona sort.

(Publicat al BONDIA el 4 de maig de 2016)

Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor.

diumenge, 1 de maig del 2016

Un quart de milió de llibres venuts




¿Què us semblaria si us parlés d’un escriptor en llengua anglesa que viu a Andorra i ha arribat a vendre més de 240.000 exemplars dels seus thrillers? L’expilot militar i exespia James Barrington escriu novel·les d’acció i conspiració internacional l’escenari de les quals és pràcticament tot el món conegut. Són protagonitzades per l’agent britànic Paul Richter i publicades per la prestigiosa editorial Macmillan: Overkill, Pandemic, Foxbat, Timebomb, Payback i Manhunt. Overkill, la primera novel·la de la sèrie, té 757 pàgines: això no obstant, es llegeix en un sol alè. Té tots els elements d’una bona història del seu gènere: el perill imminent per a la civilització europea i la nord-americana, els terroristes intel·ligents i malvats però més estúpids que el protagonista i els seus col·laboradors, la violència malaltissa dels enemics de la civilització i la violència “estrictament necessària” dels bons de la pel·lícula.

Els homes fan la guerra i el cafè, les dones –ehem– no molesten i donen suport necessari: i per molt que el meu cor femení i feminista protestés contra aquest repartiment passat de moda, ni això em va fer perdre les ganes de seguir llegint i veure com se salvava el món. Volia arribar al final, per molt que sabés que els russos fa dècades que no es dirigeixen a cap dels seus governants com a “camarada” ni confien en la possible supremacia mundial de la ideologia comunista. I malgrat que no sempre estigués al dia, el coneixement de Rússia que demostra James Barrington és prou sòlid. Els seus punts més forts, però, són la línia argumental impecablement construïda i una capacitat de descriure el moviment de les persones i canvi de paisatges que crea la il·lusió de trobar-nos enmig d’una pel·lícula d’acció.

Un altre autor resident a Andorra que jo recomanaria als aficionats a les novel·les d’intriga i a la història antiga i medieval és James Becker, l’autor del bestseller The First Apostle, publicat per Bantam Books l’any 2008, seguit per The Moses Stone, The Messiah Secret i The Nosferatu Scroll. També tenim, aquí a Andorra, Jack Steel, que escriu llibres de misteri (com per exemple, The Ripper Secret, publicat a Simon & Schuster).

Tots tres escriptors, mestres de la història captivadora i immensament prolífics, havien estat pilots de combat destinats a Rússia, el Iemen i multitud d’altres països exòtics, tots tres agraeixen l’ajuda del mateix agent literari. De fet, tots tres són la mateixa persona: Peter Stuart Smith, que ha esdevingut escriptor professional i professor d’escriptura després d’haver provat diversos oficis, servit com a oficial d’aviació involucrat en projectes secrets i regentat una empresa al Principat d’Andorra. Els altres pseudònims sota els quals escriu són Max Adams, Thomas Payne, Peter Lee i Tom Kasey.

(Publicat al BONDIA el 13 d'abril de 2016. Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor).